Arxiu mensual: novembre de 2011

«Consellera de Cultura»

Publicat el per
3

La «consellera de cultura» de la “Comunitat Valenciana”, Lola Jonhson, ha atribuït a Ausiàs March l’autoria de “Tirant lo Blanch”. Quantes vegades més haurem de suportar el poc coneixement dels nostres polítics sobre la nostra cultura? La veritat és que és una pregunta prou complicada de respondre, però açò ens demostra com de valencians són els nostres representants, com ells s’anomenen a si mateixos, valencians de socarrel, i després no tenen ni idea de qui va escriure el llibre més important mai escrit al País Valencià i en llengua catalana. És molt trist que una consellera de cultura del País Valencià no tinga la més remota idea de qui ha escrit un llibre tan important i tan conegut, a vegades comparat amb el Quixot i, insistisc, el llibre més important que s’ha escrit mai en la nostra llengua.

Al menys, aquesta senyora té l’ha dignitat molt de tant en tant de parlar en valencià, encara que siga només per a quedar bé en determinats moments, perquè és incomprensible que aquesta consellera no faça absolutament cap proposta o activitat a favor de la nostra cultura, però, que es pot esperar d’una persona que ni tan sols coneix res sobre el llibre més important de la seua cultura, o d’aquella que reconeix com a pròpia?

No és la primera volta que els nostres dirigents polítics ens demostren el rebuig contra la nostra cultura i llengua. Un cas molt important són les subvencions que el govern valencià dona al grup anticatalanista i ultradretà Lo Ratpenat per a la realització dels Jocs Florals, en llengua de March i Martorell Jochs Florals. Aquests actes intenten reproduir uns que és realitzaven a l’Edat Mitjana i posteriorment a l’època de la Renaixença, on es premiaven als millors autors de diferents tipus de literatura per la seua labor en llengua valenciana/catalana, encara que avui en dia ha hagut una degeneració on només es premien als autors que escriuen en el valencià que està registrat en les Normes del Puig.

Contínuament estem sofrint atacs de gent que es defineix a  si mateixa com bons valencians, per ser fallerets i menjar paella els diumenges, però ja està bé. Volem que és respecte la nostra llengua i la nostra cultura, i que els nostres dirigents polítics tinguen un mínim de decència i la coneguin, sobretot si estem parlant de la consellera de sanitat. Després diuen que cada cop som més radicals defensant la nostra llengua i la nostra cultura, però anirà a més quants més atacs d’aquest estil sofrim.

VISCA TERRA LLIURE!!!

Unió Europea

Publicat el per
Respon

Bé, ací vaig a deixar-vos amb la meua primera entrada.

Unió Europea, la veritat que si ho penses es podrien traure moltes coses bones, amb tot açò de la moneda única, d’una cosa pareguda a un país format per molts altres, és a dir, allò que he defensat jo tota la vida, per dir-ho d’una altra forma, un país internacional. Però per ahí n’hi ha alguna cosa que al meu ordinador li dona error, que no li permet continuar amb aquest programa i em diu que s’ha de forçar l’eixida.

Aquesta errada es diu capitalisme, perquè, sabeu?, estem en crisi. Hem fa molta gràcia a mi això, jo no estic en crisi, qui està en crisi es el sistema, i ni tan sols, perquè açò no és cap errada de fabricació del software, ve de sèrie, per així aconseguir que qui s’ha d’enriquir ho faça igual, però en lloc d’especulant en la construcció o derivats, en la borsa. El problema és que d’una forma tots vivim bé o més o menys bé i de l’altra només ells viuen bé. Tornant a la qüestió, en aquesta “crisi” els nostres drets, de tots i totes els treballadors i treballadores, estudiants, funcionaris i funcionaries…, estan desapareixent, “gràcies” a Europa, o millor dit a França i Alemanya. Tot i que ara havia paregut alçar-se una xicoteta veu provinent del president d’un país europeu amb un deute sobirà enorme, el president de Grècia, Iorgos Papandreu, i de seguida tots se li van llençar damunt com llops ferotges i famolencs, ni dins del seu partit l’han respectat.

Aquest home havia decidit fer un referèndum, que a la fi s’ha suspès, per saber si el seu poble ja està fart de retallades manades per dos països que, suposadament, estan intentant calmar als mercats, encara que realment només estan intentant enriquir-se, igual que els anomenats mercats, uns essers que no conec personalment, però hi ha una cosa de la que estic segur, deuen de ser uns mostres molt forts i perillosos que es lleven del mig a tot el que li tapona el seu camí cap a l’extrema riquesa. Perquè un pot pensar que això de que aquests dos països intenten enriquir-se no és cert, que aquestes retallades són a condició d’una compensació econòmica, és evident, Alemanya i França perden diners, però no es així, després aquesta gran quantitat de diners ha de tornar a les seues mans, però sumant-li un percentatge, bàsicament com una hipoteca, però d’aval, en lloc de ser una casa, són unes quantes retallades.

Ací és un altre dels punts on el meu ordinador, prou inconformista pel que pareix, em dóna una altra errada i em torna a demanar una eixida forçosa. Per què mentre hi ha uns països que no tenen on caure morts, apareixen uns altres com a rapinyaires per acabar de matar-los i rematar-los? De veritat Alemanya i França li donen cap importància al nostre bé econòmic? És claríssim que no, sinó no es dedicarien a posar eixes condicions per poder aconseguir una ajuda econòmica que el país en qüestió, en aquest cas Grècia, està neguitós esperant, perquè si no se’n va a la fallida.

Aclariré, abans de que ningú em diga que qui m’he cregut per a dir tot açò, que jo tinc molt clar qui sóc, un estudiant de primer de carrera de Ciència i Tecnologia dels Aliments, i no un economista reconegut, ni una persona rellevant al món de la moral o al món de la política mundial, però si que sé que això no evitarà que puga pensar per mi mateix, que tinga les meues idees i que puga condemnar tot açò. Perquè, com ja he dit el meu ordinador em dona errada i crec que això no és bo ni per a mi ni per a ningú i m’agradaria poder continuar amb el meu programa endavant.