Qui som? D’on venim i com hem aplegat fins ací? Aquestes són tres preguntes que alguna vegada tot el món s’ha fet, preguntes gens fàcils de contestar, preguntes que ens poden dur a un conflicte intern, però jo crec haver-li trobat una resposta a cada una, una resposta que concorda amb la situació política, econòmica i social que ara mateix estem vivint. Una resposta que potser ens ajudarà a avançar cap a un futur millor, un futur que ens done esperança, un futur pel que començar a lluitar.

Qui som? Nosaltres som treballadors i estudiants, persones que no han nascut a una família que els dóna privilegis, persones que no trauen benefici del treball i explotació d’altres, persones honestes, amb ganes de poder viure sense passar cap necessitat i sense que els seus drets i llibertats es vegen reduïts.

D’on venim i com hem aplegat fins ací? Venim del poble, venim de gent igual que nosaltres, gent treballadora i estudiant, gent que ha estat durant molts anys reprimida. I ha sigut precisament gràcies a tota eixa gent que estem ací, gràcies a les seues lluites als carrers, gràcies a que no s’han rendit mai, gràcies a que pensaven, igual que nosaltres fem, en el seu futur, en el dels seus fills, en el dels seus néts. Però el camí no ha sigut fàcil, ha sigut un camí llarg on hi ha hagut moltes baixes, moments de desesperança i voler abandonar, repressió per part de les altes esferes, però també hi ha hagut èxits, temps en els que tots lluitaven pels seus drets, moments d’alegria i de ganes de buscar un futur millor.

I ara ha aplegat el moment de tornar a reviure l’esperit d’aquelles persones que ens van fer arribar fins on estem, de ser els que en un futur li donen la resposta a qui es faça eixes preguntes, per que el govern neoliberal del PP, conduït per Merkozy i pels mercats, ens ha imposat una reforma laboral que retalla els nostres drets com a treballadors, duent-nos a un futur de precarietat laboral. Però ja no només és la lluita per la reforma laboral, sinó que també és la lluita contra les retallades en educació, en sanitat, el fet de que vullguen privatitzar la justícia, que lleven la llei de l’avortament, que tinguen recorregut al Tribunal Constitucional el matrimoni homosexual i tot el que vindrà, ara que ja han passat les eleccions andaluses i asturianes, la que ens espera és menuda…

Potser també us pregunteu el perquè del meu no rotund a la reforma laboral, doncs aquest no, és degut a que en cas de que et vagen a acomiadar improcedentment s’ha baixat de 40 dies per anys treballat a 33 dies per any treballat, també a que s’han ampliat les causes de l’acomiadament procedent, que és a 20 dies per any treballat, permetent ara que els empresaris puguen fer un ERO amb la simple declaració, de que preveuen perdudes o que durant tres trimestres seguits que no han guanyat tant com abans, afegir que aquests EROs no tindran perquè ser comunicats a la justícia igual que fins ara, podent així fer-los quan els vinga bé, a més a més, també han fet que els sindicats no pinten res a les empreses, ja que els acords col·lectius podran fer-se i desfer-se com li convinga a l’empresari, a més de que aquest sense justificació cap podrà baixar-li el sou als seus treballadors o tindre-los en les condicions que ell vullga. I igual que aquestes, unes altres tantes mesures que afavoreixen l’empresari i fan que els treballadors perguen drets i tinguen un treball precari.

Per aquestes raons es fa una crida a que el dia 29 de Març, dijous, ningú vaja a treballar i tot el món isca al carrer a lluitar pels seus drets, per les seues llibertats, contra la reforma laboral, contra un futur incert, perquè nosaltres som treballadors i estudiants, venim del poble i hem aplegat fins ací gràcies a les lluites dels nostres avantpassats i no permetrem que un govern neoliberal ens faça tornar 100 anys enrere en qüestió política, econòmica i social. Units fem força. Units podem. Units vencerem. Perquè el poble unit mai serà vençut, mai podran amb la majoria. Tots a la lluita. Tots al carrer.

Tweet

Valencià:

Ja fa un temps que no se’m veu ni un pèl per ací, la veritat que no tinc cap excusa, simplement que no m’abellia massa posar-me a escriure, i això que han passat moltes coses, hi ha hagut moltes mobilitzacions i encara les està havent. Per això volia parlar un poc de tot açò de la primavera valenciana, la intifalla i la vaga del dia 29. I encara que són tres temes en que un es pot allargar molt, sobretot jo, intentaré comprimir-ho.

Primer començaré amb la primavera valenciana, per ser allò que primer ha passat i perquè ha fet que hi hagen més mobilitzacions. Ja quan va començar tot això del Lluís Vives i abans de que es coneixera com primavera valenciana ja vaig fer un escrit, molt cutre per cert, però ara que ja ha passat, veig la necessitat de contar allò que vaig viure jo eixe dilluns en el que València va convertir-se en un vertader camp de batalla, on realment semblàvem l’enemic. Però primer he de començar pel final del dia, per les declaracions del cap de policia, que afirmava haver intentat negociar amb els i les joves, MENTIDA, encara que si que és cert que quan vam tallar el carrer Xàtiva la policia no va dir ni fer res, va ser ja quan ens vam dirigir cap a la Plaça d’Espanya, que ens van tallar el pas amb dos furgons a l’entrada de la Plaça de sant Agustí i van eixir uns quants antiavalots amb la porra a una mà i el casc a l’altra, cosa que ens va fer mig aturar-nos, però en vore que continuàvem, sense obrir la boca, van posar-se els cascos i van començar a córrer cap a nosaltres, que vam rodejar-los i vam entrar a la Plaça de Sant Agustí, i bé, a partir d’eixe moment ja és tot sabut… Ara, que més dir que té collons que la delegada de govern encara no s’haja dignat a dimitir, encara que a estes altures ja no ho farà.

Després ha vingut la intifalla, que realment no era més que utilitzar les falles per a allò que realment són, la protesta, una protesta que moleste als de dalt, com és el fet d’anar a les mascletades a xiular-li a la Rita i a tota la seua família pepera o com jo he fet duent una xapeta en contra de les retallades, que per molt que puga parèixer una ximpleria, tot el món a la meua falla s’ha fixat, o fer les falles populars i combatives (que es fan tots els anys) o fer un concert el mateix dia de l’ofrena i així moltes altres coses, amb les que realment s’ha demostrat que ha molestat als de dalt, quan les falleretes van fer un comunicat en contra de les xiulades, quan a l’ajuntament abans i després de cada mascletà posaven la música a tota hòstia i de seguida passaven els cotxets de la neteja per baix del balcó, quan he sentit queixes pel concert del dia 17, quan tots els faxorres de la meua falla cada volta que em veien comentaven que duia la xapeta i així tantes altres coses.

I finalment, el dia 29 d’aquest mes vindrà la vaga general, una vaga que, tot i ser convocada pels venuts dels sindicats, li hem de donar tot el nostre suport, perquè ja no és només eixa reforma laboral que ens han implantat i que, després d’haver-me llegit tant la reforma com la Constitució, té certs punts que toquen la inconstitucionalitat, sinó que són també les retallades que estem patint per part de Generalitat i, quan siguen les eleccions, del Govern central, és això que diuen de que volen revisar el dret a vaga, és el fet de que el partit del Govern tinga recorreguda al Tribunal Constitucional la llei del matrimoni homosexual, és el fet de que estiguen plantejant-se privatitzar la justícia, és el fet de que vullguen contentar a l’Església amb tot això d’Educació per a la Ciutadania, és el fet de que vullguen llevar-li a la dona el dret d’avortar lliurement, és el fet de que hi ha corrupció fins al poble més menut, és el fet de que hagen malbaratat els diners en coses innecessàries, és el fet de que Camps i Costa estiguen lliures, és el fet de que el gendre del rei estiga sent jutjat per corrupció, és l’Estratègia Universitària 2015, que no tot el món coneix, són tantes coses que podria estar ací anys.

Però la millor part arriba ara, i és quan la gent et diu, però si al Lluís Vives hi havia calefacció, però si a tu no t’afecten les retallades directament, però si uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però si això de l’EU 2015 és una mentida, però si, però si, però si… I és quan tu respons, potser que el Lluís Vives tinguera calefacció, però veient el panorama, un no s’ha d’esperar a que li la tallen, sinó fóra per la unitat popular i per la solidaritat per part d’altres no s’haguera aconseguit mai cap avançament social. Sí, uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però no en funció de president de la Generalitat Valenciana. Sí, potser a mi no m’afecten directament, de moment, però li afecten als meus pares amb la pujada de l’IRPF o pagant la meua universitat, perquè el País Valencià té les taxes més cares de tot l’Estat, i m’afectaran el dia que vaja al metge i em neguen l’atenció, o quan la universitat siga més cara encara, que ací al País Valencià és el segona més cara de l’Estat. Si l’EU 2015 és una mentida, com és que està publicada al BOE?…

I després de tant de “però si” és quan et canses i els envies a tots a la merda.

Castellano:

Ya hace un tiempo que no se me ve ni un pelo por aquí, la verdad que no tengo ninguna excusa, simplemente que no me apetecía demasiado ponerme a escribir, y eso que han pasado muchas cosas, ha habido muchas movilizaciones y todavía las está habiendo. Por eso quería hablar un poco de todo esto de la primavera valenciana, la intifalla y la huelga del día 29. Y aunque son tres temas en que uno se puede alargar mucho, sobre todo yo, intentaré comprimirlo.

Primero empezaré con la primavera valenciana, por ser lo que primero ha pasado y porque ha hecho que hayan más movilizaciones. Ya cuando empezó todo esto del Lluís Vives y antes de que se conociera como primavera valenciana ya hice un escrito, muy cutre por cierto, pero ahora que ya ha pasado, veo la necesidad de contar lo que viví yo ese lunes en el que Valencia se convirtió en un verdadero campo de batalla, donde realmente parecíamos el enemigo. Pero primero tengo que empezar por el final del día, por las declaraciones del jefe de policía, que afirmaba haber intentado negociar con los y las jóvenes, MENTIRA, aunque si que es cierto que cuando cortamos la calle Xàtiva la policía no dijo ni hizo nada, fue ya cuando nos dirigimos hacia la Plaza de España, que nos cortaron el paso con dos furgones a la entrada de la Plaza de San Agustín y salieron unos cuántos antidisturbios con la porra en una mano y el casco en la otra, cosa que nos hizo medio pararnos, pero al ver que continuábamos, sin abrir la boca, se pusieron los cascos y empezaron a correr hacia nosotros, que los rodeamos y entramos en la Plaza de San Agustín, y bien, a partir de ese momento ya es todo sabido… Ahora, que más decir que tiene cojones que la delegada de gobierno todavía no se haya dignado a dimitir, aunque a estas alturas ya no lo hará.

Después ha venido la intifalla, que realmente no era más que utilizar las fallas para lo que realmente son, la protesta, una protesta que moleste a los de arriba, como es el hecho de ir a las mascletás a silbarle a Rita y a toda su familia pepera o como yo he hecho llevando una chapita en contra de los recortes, que por mucho que pueda parecer una tontería, todo el mundo en mi falla se ha fijado, o hacer las fallas populares y combativas (que se hacen todos los años) o hacer un concierto el mismo día de la ofrenda y así otras muchas cosas, con las que realmente se ha demostrado que ha molestado a los de arriba, cuando las falleritas hicieron un comunicado en contra de los silbidos, cuando en el ayuntamiento antes y después de cada mascletá ponían la música a toda hostia y enseguida pasaban los cochecitos de la limpieza por debajo del balcón, cuando he oido quejas por el concierto del día 17, cuando todos los fachorros de mi falla cada vez que me veían comentaban que llevaba la chapita y así tantas otras cosas.

Y finalmente, el día 29 de este mes vendrá la huelga general, una huelga que, a pesar de ser convocada por los vendidos de los sindicatos, le tenemos que dar todo nuestro apoyo, porque ya no es sólo esa reforma laboral que nos han implantado y que, después de haberme leído tanto la reforma como la Constitución, tiene ciertos puntos que rozan la inconstitucionalidad, sino que son también los recortes que estamos sufriendo por parte de Generalitat y, cuando sean las elecciones, del Gobierno central, es esto que dicen de que quieren revisar el derecho a huelga, es el hecho de que el partido del Gobierno tenga recurrida ante el Tribunal Constitucional la ley del matrimonio homosexual, es el hecho de que estén planteándose privatizar la justicia, es el hecho de que quieran contentar a la Iglesia con todo esto de Educación para la Ciudadanía, es el hecho de que quieran quitarle a la mujer el derecho de abortar libremente, es el hecho de que hay corrupción hasta en el pueblo más pequeño, es el hecho de que hayan derrochado el dinero en cosas innecesarias, es el hecho de que Camps y Costa estén libres, es el hecho de que el yerno del rey esté siendo juzgado por corrupción, es la Estrategia Universitaria 2015, que no todo el mundo conoce, son tantas cosas que podría estar aquí años.

Pero la mejor parte llega ahora, y es cuando la gente te dice, pero si en el Lluís Vives había calefacción, pero si a ti no te afectan los recortes directamente, pero si unos trajes se los regalan a cualquiera, pero si esto de la EU 2015 es una mentira, pero si, pero si, pero sí… Y es cuando tú respondes, quizás el Lluís Vives tuviera calefacción, pero viendo el panorama, uno no se tiene que esperar a que se la corten, sino fuera por la unidad popular y por la solidaridad por parte de otros no se hubiera conseguido nunca ningún avance social. Sí, unos trajes se los regalan a cualquiera, pero no en función de presidente de la Generalitat Valenciana. Sí, quizás a mí no me afectan directamente, de momento, pero le afectan a mis padres con la subida del IRPF o pagando mi universidad, porque el País Valenciano tiene las tasas más caras de todo el Estado, y me afectarán el día que vaya al médico y me nieguen la atención. Si la EU 2015 es una mentira, ¿cómo es que está publicada en el BOE?…

Y después de tanto “pero si” es cuando te cansas y los envías a todos a la mierda.

Tweet

Más abajo está en castellano.

Valencià:

Potser hauria d’acabar de llegir la reforma laboral abans de fer-li una crítica, però es fa pesada i amb allò que he llegit crec que ja tinc prou per fer una xicoteta crítica, encara que això no vol dir que no me l’acabaré de llegir, una cosa no lleva l’altra, però això no ve al cas, així que comencem:

Des del govern ens han intentat vendre que la reforma laboral que s’ha aprovat per Reial Decret Llei, és a dir, una fórmula de legislació que permet l’aplicació immediata d’una llei, és estrictament necessària i per tant molt urgent i que busca el bé per a tots els treballadors i treballadores fent que els empresaris també isquen afavorits. De fet, quan un comença a llegir-se el preàmbul de la reforma laboral, veritablement sembla que siga bona per a tots i totes i que el PP siga, com ha dit avui la senyora De Cospedal, el partit dels treballadors, però açò és com els palosantos, per fora semblen boníssims, però com estiguen un poquet verds, només tastar-los ja notes l’aspror, en aquest cas l’aspror és de les mesures. Tant és així que en arribar a la quarta pàgina del preàmbul, quan encara et queden 5 per acabar-lo i 60 per acabar la reforma sencera, ja s’acaba la felicitat i veus que la cosa no va amb els treballadors sinó amb els empresaris.

Resumint la primera barbaritat diu que no és econòmicament racional que la majoria dels acomiadaments siguen improcedents i que la justificació dels acomiadaments procedents, “deuria ser més habitual en temps, com els actuals, de crisi econòmica”. La veritat que no puc acabar d’entendre aquest argument, després de dur quatre pàgines dient que s’ha de parar l’atur i que s’ha de fomentar la contractació per així augmentar l’ocupació, és com diria una professora de biologia que vaig tindre, infumable, sobretot quan una pàgina més avant, diuen que no té cap sentit que per acomiadament improcedent s’haja d’indemnitzar amb 45 dies per any treballat i un màxim de 48 mensualitats, i que per això fan una reducció a 33 dies per any treballat i un màxim de 24 mensualitats, encara que, per sort, no han reduït els 20 dies per any treballat de l’acomiadament procedent. Però, com no hi ha un però, com ja he dit han fet més ample el ventall de possibilitats per acomiadar a una persona procedentment, és a dir, ara es dedicaran a tirar al carrer a tot el personal sense quasi indemnització en lloc de fer com fins ara, aguantar als treballadors perquè tirar-los al carrer els eixia massa car, a més a més, la part més irònica del capítol on fan referència als acomiadaments, és com l’han anomenat, “Mesures per afavorir l’eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral”, ja ja ja ja que bo que és l’acudit… A no ser que per a ells afavorir l’eficiència del mercat laboral vullga dir “despedir a diestro y siniestro”.

Bé, continuem, també han fet una altra mesura que suposadament té la intenció d’acabar amb l’ocupació temporal i reduir també l’acomiadament, com tot al llarg de la reforma. Aquesta mesura és la reducció del temps màxim de duració d’un contracte temporal de 24 mesos a 12 mesos, sent la intenció molt bona, però una mesura inútil per dur-la a terme, perquè l’empresari podrà fer dos coses, la primera, que és la que suposadament es faria i per això seria efectiva la mesura, és que una volta s’haja acabat el temps del contracte temporal, es faria un contracte indefinit, l’altra, que és la que tots els empresaris faran, és dir-li adéu al treballador o treballadora i contractar una altra persona que faja la mateixa feina durant un altre any. Per tant si realment la intenció fora acabar amb els contractes laborals, aquesta mesura aniria acompanyada d’una obligació a l’empresari de contractar indefinidament a aquesta persona a no ser que l’empresa estiguera en un ERO o alguna cosa pareguda que impedira a l’empresa contractar a ningú més. Ara podeu pensar que l’empresa podria declarar perdudes durant un mes i al mes següent contractar una altra persona per a que li fera la feina, però també tinc una solució a açò, que seria la prohibició a l’empresa de que contractara a ningú en un temps de 6 mesos i sofrir inspeccions cada mes sense previ avís per si hi ha algú treballant en negre per a substituir aquesta manca de treballadors.

Una altra decisió que han pres ha sigut el llevar-li pràcticament tota la poca força que tenien als sindicats, de manera que l’empresari no tinga la necessitat de fer convenis ni acords amb ningú, podent així fer tot allò que vullga sense haver de justificar-li res a ningú i tornant així a l’època dels inicis del liberalisme, aquella època a la que Marx va escriure els seus llibres, i faig referència especial a “El Capital”. Parlo ara mateix de Marx, perquè sempre he defensat que tot i poder acceptar gran part del marxisme, hi havia algunes coses que veia antiquades i que calia modernitzar-les, però com la cosa continue en aquesta direcció, hauré de retirar les meues paraules i acceptar tots i cada un dels punts del marxisme, i això és una cosa que no m’agradaria fer, perquè només voldria dir que hem anat 200 anys enrere. Per això crec que els sindicats han de despertar de la seua llarga hibernació, lluitar pels drets de tots i deixar-se de ximpleries com això de que no van a convocar una vaga general perquè no és Rajoy qui la convoca sinó ells, és ridícul i infantil, com moltes de les coses que duen fent uns anys enrere…

Realment hi han moltes altres coses que contar, però he volgut comentar les tres més sonades i que més m’han cridat l’atenció, perquè sinó, tant com m’allargo, podria escriure pàgines senceres. Així que si voleu una informació més ampliada, feu com jo i llegiu-vos la reforma laboral i penseu per vosaltres mateixos i no deixeu-vos manipular pel que puga dir un o un altre. He d’escriure alguna cosa sobre açò.

Castellano:

Quizás tendría que acabar de leer la reforma laboral antes de hacerle una crítica, pero se hace pesada y con lo que he leído creo que ya tengo bastante para hacer una pequeña crítica, aunque esto no quiere decir que no me la vaya a acabar de leer, una cosa no quita la otra, pero esto no viene a cuento, así que empecemos:

Desde el gobierno nos han intentado vender que la reforma laboral que se ha aprobado por Real Decreto Ley, es decir, una fórmula de legislación que permite la aplicación inmediata de una ley, es estrictamente necesaria y por lo tanto muy urgente y que busca el bien para todos los trabajadores y trabajadoras haciendo que los empresarios también salgan favorecidos. De hecho, cuando uno empieza a leerse el preámbulo de la reforma laboral, verdaderamente parece que sea buena para todos y todas y que el PP sea, cómo ha dicho hoy la señora De Cospedal, el partido de los trabajadores, pero esto es como los caquis, por fuera parecen buenísimos, pero como estén un poco verdes, sólo probarlos ya notas la aspereza, en este caso la aspereza es de las medidas. Tanto es así que al llegar a la cuarta página del preámbulo, cuando todavía te quedan 5 para acabarlo y 60 para acabar la reforma entera, ya se acaba la felicidad y ves que la cosa no va con los trabajadores sino con los empresarios.

Resumiendo la primera barbaridad dice que no es económicamente racional que la mayoría de los despidos sean improcedentes y que la justificación de los despidos procedentes, “debería de ser más habitual en tiempos, como los actuales, de crisis económica”. La verdad que no puedo acabar de entender este argumento, después de llevar cuatro páginas diciendo que se tiene que frenar el paro y que se tiene que fomentar la contratación para así aumentar la ocupación, es como diría una profesora de biología que tuve, infumable, sobre todo cuando una página más adelante, dicen que no tiene ningún sentido que por despido improcedente se tenga que indemnizar con 45 días por año trabajado y un máximo de 48 mensualidades, y que por eso hacen una reducción a 33 días por año trabajado y un máximo de 24 mensualidades, aunque, por suerte, no han reducido los 20 días por año trabajado del despido procedente. Pero, como no hay uno pero, como ya he dicho han hecho más ancho el abanico de posibilidades para despedir a una persona procedentemente, es decir, ahora se dedicarán a echar en la calle a todo el personal sin casi indemnización en lugar de hacer como hasta ahora, aguantar a los trabajadores porque echarlos a la calle les salía demasiado caro, además, la parte más irónica del capítulo donde hacen referencia a los despidos, es como lo han llamado, “Medidas para favorecer la eficiencia del mercado de trabajo y reducir la dualidad laboral”, ja ja ja ja que bueno que es el chiste… A no ser que para ellos favorecer la eficiencia del mercado laboral quiera decir “despedir a diestro y siniestro”.

Bien, continuemos, también han hecho otra medida que supuestamente tiene la intención de acabar con la ocupación temporal y reducir también el despido, como todo a lo largo de la reforma. Esta medida es la reducción del tiempo máximo de duración de un contrato temporal de 24 meses a 12 meses, siendo la intención muy buena, pero una medida inútil para llevarla a cabo, porque el empresario podrá hacer dos cosas, la primera, que es la que supuestamente se haría y por eso sería efectiva la medida, es que una vez se haya acabado el tiempo del contrato temporal, se haría un contrato indefinido, la otra, que es la que todos los empresarios harán, es decirle adiós al trabajador o trabajadora y contratar otra persona que haga el mismo trabajo durante otro año. Por lo tanto si realmente la intención fuera acabar con los contratos laborales, esta medida iría acompañada de una obligación al empresario de contratar indefinidamente a esta persona a no ser que la empresa estuviera en un ERE o algo parecido que impidiera a la empresa contratar a nadie más. Ahora podéis pensar que la empresa podría declarar perdidas durante un mes y al mes siguiente contratar otra persona para que le hiciera el trabajo, pero también tengo una solución a esto, que sería la prohibición a la empresa de que contratara a nadie en un tiempo de 6 meses y sufrir inspecciones cada mes sin previo aviso por si hay alguien trabajando en negro para sustituir esta carencia de trabajadores.

Otra decisión que han tomado ha sido la de quitarle prácticamente toda la poca fuerza que tenían a los sindicatos, de forma que el empresario no tenga la necesidad de hacer convenios ni acuerdos con nadie, pudiendo así hacer todo aquello que quiera sin tener que justificarle nada a nadie y volviendo así a la época de los inicios del liberalismo, aquella época a la que Marx escribió sus libros, y hago referencia especial a “El Capital”. Hablo ahora mismo de Marx, porque siempre he defendido que a pesar de poder aceptar gran parte del marxismo, había algunas cosas que veía anticuadas y que había que modernizarlas, pero como la cosa continúe en esta dirección, tendré que retirar mis palabras y aceptar todos y cada uno de los puntos del marxismo, y esto es una cosa que no me gustaría hacer, porque sólo querría decir que hemos ido 200 años atrás. Por eso creo que los sindicatos tienen que despertar de su larga hibernación, luchar por los derechos de todos y dejarse de tonterías como eso de que no van a convocar una huelga general porque no es Rajoy quién la convoca sino ellos, es ridículo e infantil, como muchas de las cosas que llevan haciendo unos años atrás…

Realmente hay otras muchas cosas que contar, pero he querido comentar las tres más sonadas y que más me han llamado la atención, porque sino, tanto como me alargo, podría escribir páginas enteras. Así que si queréis una información más ampliada, haced como yo y leeos la reforma laboral y pensad por vosotros mismos y no dejaos manipular por el que pueda decir uno u otro. Tengo que escribir algo sobre esto.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PDchJx129EY[/youtube]

Tweet

Bé, ací vaig a deixar-vos amb la meua primera entrada.

Unió Europea, la veritat que si ho penses es podrien traure moltes coses bones, amb tot açò de la moneda única, d’una cosa pareguda a un país format per molts altres, és a dir, allò que he defensat jo tota la vida, per dir-ho d’una altra forma, un país internacional. Però per ahí n’hi ha alguna cosa que al meu ordinador li dona error, que no li permet continuar amb aquest programa i em diu que s’ha de forçar l’eixida.

Aquesta errada es diu capitalisme, perquè, sabeu?, estem en crisi. Hem fa molta gràcia a mi això, jo no estic en crisi, qui està en crisi es el sistema, i ni tan sols, perquè açò no és cap errada de fabricació del software, ve de sèrie, per així aconseguir que qui s’ha d’enriquir ho faça igual, però en lloc d’especulant en la construcció o derivats, en la borsa. El problema és que d’una forma tots vivim bé o més o menys bé i de l’altra només ells viuen bé. Tornant a la qüestió, en aquesta “crisi” els nostres drets, de tots i totes els treballadors i treballadores, estudiants, funcionaris i funcionaries…, estan desapareixent, “gràcies” a Europa, o millor dit a França i Alemanya. Tot i que ara havia paregut alçar-se una xicoteta veu provinent del president d’un país europeu amb un deute sobirà enorme, el president de Grècia, Iorgos Papandreu, i de seguida tots se li van llençar damunt com llops ferotges i famolencs, ni dins del seu partit l’han respectat.

Aquest home havia decidit fer un referèndum, que a la fi s’ha suspès, per saber si el seu poble ja està fart de retallades manades per dos països que, suposadament, estan intentant calmar als mercats, encara que realment només estan intentant enriquir-se, igual que els anomenats mercats, uns essers que no conec personalment, però hi ha una cosa de la que estic segur, deuen de ser uns mostres molt forts i perillosos que es lleven del mig a tot el que li tapona el seu camí cap a l’extrema riquesa. Perquè un pot pensar que això de que aquests dos països intenten enriquir-se no és cert, que aquestes retallades són a condició d’una compensació econòmica, és evident, Alemanya i França perden diners, però no es així, després aquesta gran quantitat de diners ha de tornar a les seues mans, però sumant-li un percentatge, bàsicament com una hipoteca, però d’aval, en lloc de ser una casa, són unes quantes retallades.

Ací és un altre dels punts on el meu ordinador, prou inconformista pel que pareix, em dóna una altra errada i em torna a demanar una eixida forçosa. Per què mentre hi ha uns països que no tenen on caure morts, apareixen uns altres com a rapinyaires per acabar de matar-los i rematar-los? De veritat Alemanya i França li donen cap importància al nostre bé econòmic? És claríssim que no, sinó no es dedicarien a posar eixes condicions per poder aconseguir una ajuda econòmica que el país en qüestió, en aquest cas Grècia, està neguitós esperant, perquè si no se’n va a la fallida.

Aclariré, abans de que ningú em diga que qui m’he cregut per a dir tot açò, que jo tinc molt clar qui sóc, un estudiant de primer de carrera de Ciència i Tecnologia dels Aliments, i no un economista reconegut, ni una persona rellevant al món de la moral o al món de la política mundial, però si que sé que això no evitarà que puga pensar per mi mateix, que tinga les meues idees i que puga condemnar tot açò. Perquè, com ja he dit el meu ordinador em dona errada i crec que això no és bo ni per a mi ni per a ningú i m’agradaria poder continuar amb el meu programa endavant.

Tweet