Doncs això, que encara que duc poquet temps amb aquest bloc obert, he decidit mudar-me a una direcció nova, sent igualment el nom L’Opinador CiB, però sent de blogspot, i el meu perfil serà Monyicot. Res més a dir. Bé, sí, la nova adreça: http://lopinadorcib.blogspot.com/
Qui som? D’on venim i com hem aplegat fins ací? Aquestes són tres preguntes que alguna vegada tot el món s’ha fet, preguntes gens fàcils de contestar, preguntes que ens poden dur a un conflicte intern, però jo crec haver-li trobat una resposta a cada una, una resposta que concorda amb la situació política, econòmica i social que ara mateix estem vivint. Una resposta que potser ens ajudarà a avançar cap a un futur millor, un futur que ens done esperança, un futur pel que començar a lluitar.
Qui som? Nosaltres som treballadors i estudiants, persones que no han nascut a una família que els dóna privilegis, persones que no trauen benefici del treball i explotació d’altres, persones honestes, amb ganes de poder viure sense passar cap necessitat i sense que els seus drets i llibertats es vegen reduïts.
D’on venim i com hem aplegat fins ací? Venim del poble, venim de gent igual que nosaltres, gent treballadora i estudiant, gent que ha estat durant molts anys reprimida. I ha sigut precisament gràcies a tota eixa gent que estem ací, gràcies a les seues lluites als carrers, gràcies a que no s’han rendit mai, gràcies a que pensaven, igual que nosaltres fem, en el seu futur, en el dels seus fills, en el dels seus néts. Però el camí no ha sigut fàcil, ha sigut un camí llarg on hi ha hagut moltes baixes, moments de desesperança i voler abandonar, repressió per part de les altes esferes, però també hi ha hagut èxits, temps en els que tots lluitaven pels seus drets, moments d’alegria i de ganes de buscar un futur millor.
I ara ha aplegat el moment de tornar a reviure l’esperit d’aquelles persones que ens van fer arribar fins on estem, de ser els que en un futur li donen la resposta a qui es faça eixes preguntes, per que el govern neoliberal del PP, conduït per Merkozy i pels mercats, ens ha imposat una reforma laboral que retalla els nostres drets com a treballadors, duent-nos a un futur de precarietat laboral. Però ja no només és la lluita per la reforma laboral, sinó que també és la lluita contra les retallades en educació, en sanitat, el fet de que vullguen privatitzar la justícia, que lleven la llei de l’avortament, que tinguen recorregut al Tribunal Constitucional el matrimoni homosexual i tot el que vindrà, ara que ja han passat les eleccions andaluses i asturianes, la que ens espera és menuda…
Potser també us pregunteu el perquè del meu no rotund a la reforma laboral, doncs aquest no, és degut a que en cas de que et vagen a acomiadar improcedentment s’ha baixat de 40 dies per anys treballat a 33 dies per any treballat, també a que s’han ampliat les causes de l’acomiadament procedent, que és a 20 dies per any treballat, permetent ara que els empresaris puguen fer un ERO amb la simple declaració, de que preveuen perdudes o que durant tres trimestres seguits que no han guanyat tant com abans, afegir que aquests EROs no tindran perquè ser comunicats a la justícia igual que fins ara, podent així fer-los quan els vinga bé, a més a més, també han fet que els sindicats no pinten res a les empreses, ja que els acords col·lectius podran fer-se i desfer-se com li convinga a l’empresari, a més de que aquest sense justificació cap podrà baixar-li el sou als seus treballadors o tindre-los en les condicions que ell vullga. I igual que aquestes, unes altres tantes mesures que afavoreixen l’empresari i fan que els treballadors perguen drets i tinguen un treball precari.
Per aquestes raons es fa una crida a que el dia 29 de Març, dijous, ningú vaja a treballar i tot el món isca al carrer a lluitar pels seus drets, per les seues llibertats, contra la reforma laboral, contra un futur incert, perquè nosaltres som treballadors i estudiants, venim del poble i hem aplegat fins ací gràcies a les lluites dels nostres avantpassats i no permetrem que un govern neoliberal ens faça tornar 100 anys enrere en qüestió política, econòmica i social. Units fem força. Units podem. Units vencerem. Perquè el poble unit mai serà vençut, mai podran amb la majoria. Tots a la lluita. Tots al carrer.
Valencià:
Ja fa un temps que no se’m veu ni un pèl per ací, la veritat que no tinc cap excusa, simplement que no m’abellia massa posar-me a escriure, i això que han passat moltes coses, hi ha hagut moltes mobilitzacions i encara les està havent. Per això volia parlar un poc de tot açò de la primavera valenciana, la intifalla i la vaga del dia 29. I encara que són tres temes en que un es pot allargar molt, sobretot jo, intentaré comprimir-ho.
Primer començaré amb la primavera valenciana, per ser allò que primer ha passat i perquè ha fet que hi hagen més mobilitzacions. Ja quan va començar tot això del Lluís Vives i abans de que es coneixera com primavera valenciana ja vaig fer un escrit, molt cutre per cert, però ara que ja ha passat, veig la necessitat de contar allò que vaig viure jo eixe dilluns en el que València va convertir-se en un vertader camp de batalla, on realment semblàvem l’enemic. Però primer he de començar pel final del dia, per les declaracions del cap de policia, que afirmava haver intentat negociar amb els i les joves, MENTIDA, encara que si que és cert que quan vam tallar el carrer Xàtiva la policia no va dir ni fer res, va ser ja quan ens vam dirigir cap a la Plaça d’Espanya, que ens van tallar el pas amb dos furgons a l’entrada de la Plaça de sant Agustí i van eixir uns quants antiavalots amb la porra a una mà i el casc a l’altra, cosa que ens va fer mig aturar-nos, però en vore que continuàvem, sense obrir la boca, van posar-se els cascos i van començar a córrer cap a nosaltres, que vam rodejar-los i vam entrar a la Plaça de Sant Agustí, i bé, a partir d’eixe moment ja és tot sabut… Ara, que més dir que té collons que la delegada de govern encara no s’haja dignat a dimitir, encara que a estes altures ja no ho farà.
Després ha vingut la intifalla, que realment no era més que utilitzar les falles per a allò que realment són, la protesta, una protesta que moleste als de dalt, com és el fet d’anar a les mascletades a xiular-li a la Rita i a tota la seua família pepera o com jo he fet duent una xapeta en contra de les retallades, que per molt que puga parèixer una ximpleria, tot el món a la meua falla s’ha fixat, o fer les falles populars i combatives (que es fan tots els anys) o fer un concert el mateix dia de l’ofrena i així moltes altres coses, amb les que realment s’ha demostrat que ha molestat als de dalt, quan les falleretes van fer un comunicat en contra de les xiulades, quan a l’ajuntament abans i després de cada mascletà posaven la música a tota hòstia i de seguida passaven els cotxets de la neteja per baix del balcó, quan he sentit queixes pel concert del dia 17, quan tots els faxorres de la meua falla cada volta que em veien comentaven que duia la xapeta i així tantes altres coses.
I finalment, el dia 29 d’aquest mes vindrà la vaga general, una vaga que, tot i ser convocada pels venuts dels sindicats, li hem de donar tot el nostre suport, perquè ja no és només eixa reforma laboral que ens han implantat i que, després d’haver-me llegit tant la reforma com la Constitució, té certs punts que toquen la inconstitucionalitat, sinó que són també les retallades que estem patint per part de Generalitat i, quan siguen les eleccions, del Govern central, és això que diuen de que volen revisar el dret a vaga, és el fet de que el partit del Govern tinga recorreguda al Tribunal Constitucional la llei del matrimoni homosexual, és el fet de que estiguen plantejant-se privatitzar la justícia, és el fet de que vullguen contentar a l’Església amb tot això d’Educació per a la Ciutadania, és el fet de que vullguen llevar-li a la dona el dret d’avortar lliurement, és el fet de que hi ha corrupció fins al poble més menut, és el fet de que hagen malbaratat els diners en coses innecessàries, és el fet de que Camps i Costa estiguen lliures, és el fet de que el gendre del rei estiga sent jutjat per corrupció, és l’Estratègia Universitària 2015, que no tot el món coneix, són tantes coses que podria estar ací anys.
Però la millor part arriba ara, i és quan la gent et diu, però si al Lluís Vives hi havia calefacció, però si a tu no t’afecten les retallades directament, però si uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però si això de l’EU 2015 és una mentida, però si, però si, però si… I és quan tu respons, potser que el Lluís Vives tinguera calefacció, però veient el panorama, un no s’ha d’esperar a que li la tallen, sinó fóra per la unitat popular i per la solidaritat per part d’altres no s’haguera aconseguit mai cap avançament social. Sí, uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però no en funció de president de la Generalitat Valenciana. Sí, potser a mi no m’afecten directament, de moment, però li afecten als meus pares amb la pujada de l’IRPF o pagant la meua universitat, perquè el País Valencià té les taxes més cares de tot l’Estat, i m’afectaran el dia que vaja al metge i em neguen l’atenció, o quan la universitat siga més cara encara, que ací al País Valencià és el segona més cara de l’Estat. Si l’EU 2015 és una mentida, com és que està publicada al BOE?…
I després de tant de “però si” és quan et canses i els envies a tots a la merda.
Castellano:
Ya hace un tiempo que no se me ve ni un pelo por aquí, la verdad que no tengo ninguna excusa, simplemente que no me apetecía demasiado ponerme a escribir, y eso que han pasado muchas cosas, ha habido muchas movilizaciones y todavía las está habiendo. Por eso quería hablar un poco de todo esto de la primavera valenciana, la intifalla y la huelga del día 29. Y aunque son tres temas en que uno se puede alargar mucho, sobre todo yo, intentaré comprimirlo.
Primero empezaré con la primavera valenciana, por ser lo que primero ha pasado y porque ha hecho que hayan más movilizaciones. Ya cuando empezó todo esto del Lluís Vives y antes de que se conociera como primavera valenciana ya hice un escrito, muy cutre por cierto, pero ahora que ya ha pasado, veo la necesidad de contar lo que viví yo ese lunes en el que Valencia se convirtió en un verdadero campo de batalla, donde realmente parecíamos el enemigo. Pero primero tengo que empezar por el final del día, por las declaraciones del jefe de policía, que afirmaba haber intentado negociar con los y las jóvenes, MENTIRA, aunque si que es cierto que cuando cortamos la calle Xàtiva la policía no dijo ni hizo nada, fue ya cuando nos dirigimos hacia la Plaza de España, que nos cortaron el paso con dos furgones a la entrada de la Plaza de San Agustín y salieron unos cuántos antidisturbios con la porra en una mano y el casco en la otra, cosa que nos hizo medio pararnos, pero al ver que continuábamos, sin abrir la boca, se pusieron los cascos y empezaron a correr hacia nosotros, que los rodeamos y entramos en la Plaza de San Agustín, y bien, a partir de ese momento ya es todo sabido… Ahora, que más decir que tiene cojones que la delegada de gobierno todavía no se haya dignado a dimitir, aunque a estas alturas ya no lo hará.
Después ha venido la intifalla, que realmente no era más que utilizar las fallas para lo que realmente son, la protesta, una protesta que moleste a los de arriba, como es el hecho de ir a las mascletás a silbarle a Rita y a toda su familia pepera o como yo he hecho llevando una chapita en contra de los recortes, que por mucho que pueda parecer una tontería, todo el mundo en mi falla se ha fijado, o hacer las fallas populares y combativas (que se hacen todos los años) o hacer un concierto el mismo día de la ofrenda y así otras muchas cosas, con las que realmente se ha demostrado que ha molestado a los de arriba, cuando las falleritas hicieron un comunicado en contra de los silbidos, cuando en el ayuntamiento antes y después de cada mascletá ponían la música a toda hostia y enseguida pasaban los cochecitos de la limpieza por debajo del balcón, cuando he oido quejas por el concierto del día 17, cuando todos los fachorros de mi falla cada vez que me veían comentaban que llevaba la chapita y así tantas otras cosas.
Y finalmente, el día 29 de este mes vendrá la huelga general, una huelga que, a pesar de ser convocada por los vendidos de los sindicatos, le tenemos que dar todo nuestro apoyo, porque ya no es sólo esa reforma laboral que nos han implantado y que, después de haberme leído tanto la reforma como la Constitución, tiene ciertos puntos que rozan la inconstitucionalidad, sino que son también los recortes que estamos sufriendo por parte de Generalitat y, cuando sean las elecciones, del Gobierno central, es esto que dicen de que quieren revisar el derecho a huelga, es el hecho de que el partido del Gobierno tenga recurrida ante el Tribunal Constitucional la ley del matrimonio homosexual, es el hecho de que estén planteándose privatizar la justicia, es el hecho de que quieran contentar a la Iglesia con todo esto de Educación para la Ciudadanía, es el hecho de que quieran quitarle a la mujer el derecho de abortar libremente, es el hecho de que hay corrupción hasta en el pueblo más pequeño, es el hecho de que hayan derrochado el dinero en cosas innecesarias, es el hecho de que Camps y Costa estén libres, es el hecho de que el yerno del rey esté siendo juzgado por corrupción, es la Estrategia Universitaria 2015, que no todo el mundo conoce, son tantas cosas que podría estar aquí años.
Pero la mejor parte llega ahora, y es cuando la gente te dice, pero si en el Lluís Vives había calefacción, pero si a ti no te afectan los recortes directamente, pero si unos trajes se los regalan a cualquiera, pero si esto de la EU 2015 es una mentira, pero si, pero si, pero sí… Y es cuando tú respondes, quizás el Lluís Vives tuviera calefacción, pero viendo el panorama, uno no se tiene que esperar a que se la corten, sino fuera por la unidad popular y por la solidaridad por parte de otros no se hubiera conseguido nunca ningún avance social. Sí, unos trajes se los regalan a cualquiera, pero no en función de presidente de la Generalitat Valenciana. Sí, quizás a mí no me afectan directamente, de momento, pero le afectan a mis padres con la subida del IRPF o pagando mi universidad, porque el País Valenciano tiene las tasas más caras de todo el Estado, y me afectarán el día que vaya al médico y me nieguen la atención. Si la EU 2015 es una mentira, ¿cómo es que está publicada en el BOE?…
Y después de tanto “pero si” es cuando te cansas y los envías a todos a la mierda.
Després d’un llarg dia de debat, hi ha una cosa que m’ha quedat molt clara, i és que tot i les diferents postures dins d’un mateix partit polític, aquestes el fan enriquir-se i enfortir-lo, per això estic convençut de que al VIII congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià vam eixir més enfortits que mai i sent, com era el hashtag de Twitter, més Compromís. També he de dir que no tot van ser color rosa i flors, perquè també hi ha algunes coses que no em van agradar. Però primer m’agradaria comentar la impressió, com a nou militant que sóc, que vaig tindre amb la gent.
Fa cosa de tres o quatre mesos que estic afiliat al partit, sense conèixer ningú més que aquells amb qui vaig parlar per a la pròpia afiliació i poc després gent que vaig conèixer via xarxes socials i ja en eixe moment em va donar la sensació de que em trobaria a gust amb la gent que m’aniria trobant pel camí, perquè tots van ser molt propers amb mi i van fer que em trobara bé entre ells. Encara així em donava molt de respecte anar a Silla jo a soles, sense saber massa bé a qui apropar-me ni saber realment amb quin tipus de persones podria trobar-me, però tal com va anar passant el dia aquesta por també es va anar passant, perquè amb una excusa o amb una altra, vaig començar a parlar amb vosaltres, i tots vau estar bé amb mi, sense mostrar cap tipus de rebuig, sobretot a partir del sopar, ja que vam començar a parlar tots, contant-nos històries, menjant, bevent, ballant després al pub, i moltes altres coses, que em van fer vore que tots éreu unes persones molt meravelloses, amb els mateixos, o pareguts, interessos que els meus i, igual que jo, amb ganes de conèixer gent nova. Per tant a la gent amb qui vaig estar el dissabte dia 18 de febrer, només puc dir-vos que moltes gràcies, perquè vau fer que tinguera un dia molt agradable i em vau fer tindre més ganes de fer allò que fóra necessari per obrir un nou col·lectiu del Bloc Jove a la comarca del Camp del Túria, junt amb Ramon Sanchis i tants i tantes altres joves que segur tenen ganes de buscar una alternativa política al seu poble o la seua comarca, de treballar i de passar-se-ho tan bé com jo m’ho vaig passar ahir.
Ara, açò és la part bonica, i d’ací endavant prepareu-vos per a rebre d’hòsties per totes bandes, evidentment és broma, però si que vull a partir d’ací fer una crítica sobre alguns fets del dissabte, recalcant tant coses bones com roïnes que vaig vore. Primer de tot, com no, tinc l’obligació de fer referència a la pantalleta dels tuits de #mescompromis que es va habilitar, perquè la veritat que va ser tot un èxit i baix el meu punt de vista una manera molt original de que es sapigueren les opinions de tots i totes d’allò que anava passant al congrés, a més de riure’s també un poc de coses que posava la gent…
Ara ja sí que començaré amb coses que potser gent es senta ofesa, encara que no m’agradaria que ho agafaren com un atac, sinó com una crítica que pot ajudar en un futur a ser millors. D’aquesta manera tractaré de dir la meua opinió d’una manera “lijt” i començant per ordre temporal. Per aquesta raó començaré amb el debat de la ponència política, que sincerament em va parèixer desastrosa, però ja no per la forma de presentar-la, sinó per què el col·lectiu de València va fer una esmena a la totalitat de la ponència, que, baix el meu punt de vista, per molt que digueren que no era la intenció, pareixia que estaven dient-li als ponents que eren uns inútils que no sabien fer la o amb un canut… Però al menys els ponents, sobretot Reis Gallego, per ser qui donava la cara, en lloc de prendre-se-ho a malament i fer un món, van transaccionar la esmena, igual que van fer amb tantes altres, permetent que totes les postures del partit es veren reflectides. Perquè com ja he dit al començament, la pluralitat ens fa forts i ens fa fer vore a la gent de l’exterior que no som doctrinaris i per tant acceptem noves propostes. Encara així degut a l’embolic que hi havia, vaig decidir abstindrem per no tindre clar del tot allò que estava votant, no com molts pensaríeu per fer la gràcia.
La següent qüestió que crec que no es va fer gens bé, es el fet de que a l’últim moment es presentara una candidatura alternativa, perquè tot i que la normativa replega que és completament acceptable, a mi em sembla un colp baix i no ganes de fer política. Amb tot açò no vull dir que tinga res en contra de la candidatura Sí al futur, més País Valencià, sinó que crec que la candidatura deuria d’haver-se donat a conèixer abans i no que li aplegara a la gent a l’últim moment mitjançant rumors. Però igual que tinc per a uns tinc per als altres, perquè no em va semblar gens bé quan el xic que va eixir a defensar la candidatura Més Compromís, que ara no recordo el seu nom i això que vaig estar parlant amb ell una bona estona, quin idiota estic fet, va començar a tirar llenya al foc, fent molt més gran la flama que hi havia encesa entre una candidatura i l’altra, per sort ningú de la candidatura Sí al futur, més País Valencià va continuar la discussió, perquè podria haver acabat en una gran bomba.
I ja per acabar, recalcar les intervencions de gent de diferents partits i formacions que havien sigut convidats i l’acte de cloenda on es va fer un homenatge als “jubilats” i vam sentir tots el nostre himne seguit del crit: País Valencià, lliure i sobirà!
Hòstia, doncs ara que m’he fixat, em pareix que he soltat un bon rotllaco, no o què? Però espero que no se us haja fet massa pesat i que us haja agradat. Gràcies per llegir-me, aahh, i els filòlegs perdoneu-me si hi ha alguna
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=jaebG2gAh9c&feature=related[/youtube]
Más abajo está en castellano.
València:
La veritat que m’agradaria donar-li a açò que vaig a escriure cert to humorístic, perquè així els fets no pareixerien allò que són, però no tinc gràcia i “tinc la llet torta”, així que em limitaré a dir la meua opinió. I de què està parlant el tio aquest?, vos preguntareu. Doncs estic parlant dels fets ocorreguts fa dos dies front a l’institut Lluís Vives i ahir per mostrar la contra als fets ocorreguts i com ocorrerà avui, dia 17 a partir de les 12:30 per la mateixa raó.
Fa dos dies, quan els alumnes de l’IES Lluís Vives van eixir de classe sobre les 15 hores, van decidir fer una protesta sobre les retallades que està sofrint l’educació i per això van concentrar-se davant del seu institut, que es troba front a l’estació del Nord, en ple centre de València, i, evidentment, com era una concentració prevista, encara que menuda, hi havia policia espanyola, o millor dit, gossos de pressa d’aquest sistema feixista i corrupte. El problema va començar quan els alumnes de l’institut van decidir tallar el carrer Xàtiva paralitzant així el trànsit, però aquesta acció no va durar ni cinc minuts, perquè els gossos de pressa van ordenar als menors, alguns de 14 anys, alçar-se i permetre que el trànsit tornara a ser normal i arrel de la negativa dels alumnes, van carregar contra tots ells, aplegant a detindre a un menor de 17 anys al·legant que va intentar mossegar-los, no he vist excusa més idiota a la meua vida, veig prou inviable que una persona que està sent reduïda pels gossos, no se li ocórrega una altra cosa que posar-se a mossegar-los, a no ser que els estiguera pegant punyades i potades i siga la mateixa metàfora que estic utilitzant jo… En qualsevol cas, no són acceptables ni tolerables els atacs policials a uns alumnes, en la seua majoria menors d’edat, que van fer una asseguda tallant el trànsit per protestar contra les retallades.
Però la cosa no va acabar ací, sinó que ahir, la gent no va quedar-se a sa casa i milers de persones van tornar a la lluita, per continuar allò que els alumnes de l’IES Lluís Vives van començar, la lluita en contra de les retallades, i per denunciar la violenta càrrega policial. I, com no, els gossos de pressa no van poder resistir-se, necessitaven atacar, i com que ja feia temps que no li’ls donaven llum verda per a reprimir qualsevol acció en contra de “l’ordre públic”, van atacar i van acabar detenint fins a 11 persones, de les quals un va haver de ser enviat l’hospital, degut a la brutalitat policial, un altre era un menor d’edat, i 8 han hagut de passar la nit als calabossos. En aquesta ocasió els gossos van al·legar que els manifestants van tornar a tallar el trànsit i quan una dona va intentar passar, van pujar-se damunt del cotxe provocant-li un atac d’ansietat a la conductora, que, segons les declaracions dels manifestants, no és cert, i a més a més, en cas de que ho fóra, la dona no em donaria cap pena, que no haguera intentat passar, estem en Guerra, i nosaltres no l’hem començada, van ser ells atacant-nos, atacant a menors, amics, amigues, alumnes, fills, filles, germans, germanes, en definitiva, companys i companyes, i per tant açò mereix una resposta organitzada per la nostra banda i així acabar amb aquest terrorisme de l’estat, encara que després ens venguen com irresponsables “perroflautas” i quan hi han protestes d’aquest tipus a països àrabs, diguen que són revolucions democràtiques…
Per poder demostrar tot açò hi han vídeos a la xarxa, vídeos on apareixen els alumnes de l’IES Lluís Vives sent arrastrats pels gossos i detenint al menor de 17 anys i un altre on ix una de les càrregues policials del dia d’ahir on una xica, que no estava fent res i passava per darrere d’un grup de policies que estava tractant d’immobilitzar a un altre xic, rebia una potada per part d’un dels policies, que en eixe moment es girava, sense vindre al cas. La veritat és que m’atreviria a predir que avui passarà exactament igual i també el dia 19, dia de mobilitzacions en contra de la reforma laboral, però insistisc, açò no és més que el començament d’una guerra que ens ha de dur a la victòria, a la fi de les privatitzacions en educació, sanitat i, en un proper futur, en justícia, a més d’altres tantes empreses públiques…
Ara, amb tot açò hi ha una cosa que m’ha quedat clara, vull acabar la meua carrera i treballar dignament, perquè si acabara de policia moriria… I com diuen Pirat’s Sound Sistema a la seua cançó de mossos d’esquadra, que podria aplicar-se als grisos: “Colla de gossos cabrons!!!”
PD: si l’escrit és un poc merdós perdoneu-me, l’he fet a classe.
Castellano:
La verdad que me gustaría darle a esto que voy a escribir cierto tono humorístico, porque así los hechos no parecerían lo que son, pero no tengo gracia y “tengo la leche torcida”, así que me limitaré a dar mi opinión. Y de que está hablando el tío este?, os preguntaréis. Pues estoy hablando de los hechos ocurridos hace dos días frente al instituto Lluis Vives y ayer para mostrar la contra a los hechos ocurridos y cómo ocurrirá hoy, día 17 a partir de las 12:30 por la misma razón.
Hace dos días, cuando los alumnos del IES Lluís Vives salieron de clase sobre las 15 horas, decidieron hacer una protesta sobre los recortes que está sufriendo la educación y por eso se concentraron ante su instituto, que se encuentra frente a la estación del Nord, en pleno centro de Valencia, i, evidentemente, como era una concentración prevista, aunque pequeña, había policía española, o mejor dicho, perros de presa de este sistema fascista y corrupto. El problema empezó cuando los alumnos del instituto decidieron cortar la calle Xàtiva paralizando así el tráfico, pero esta acción no duró ni cinco minutos, porque los perros de presa ordenaron a los menores, algunos de 14 años, levantarse y permitir que el tráfico volviera a ser normal y a raíz de la negativa de los alumnos, cargaron contra todos ellos, llegando a detener a un menor de 17 años alegando que intentó morderlos, no he visto excusa más idiota en mi vida, veo bastante inviable que una persona que está siendo reducida por los perros, no se le ocurra otra cosa que ponerse a morderlos, a no ser que los estuviera pegando puñetazos y patadas y sea la misma metáfora que estoy utilizando yo… En cualquier caso, no son aceptables ni tolerables los ataques policiales a unos alumnos, en su mayoría menores de edad, que hicieron una sentada cortando el tráfico para protestar contra los recortes.
Pero la cosa no acabó aquí, sino que ayer, la gente no se quedó en su casa y miles de personas volvieron a la lucha, para continuar lo que los alumnos del IES Lluís Vives empezaron, la lucha en contra de los recortes, y para denunciar la violenta carga policial. Y, como no, los perros de presa no pudieron resistirse, necesitaban atacar, y como ya hacía tiempo que no les daban luz verde para reprimir cualquier acción en contra de “el orden público”, atacaron y acabaron deteniendo hasta 11 personas, de las cuales uno tuvo que ser enviado el hospital, debido a la brutalidad policial, otro era un menor de edad, y 8 han tenido que pasar la noche a los calabozos. En esta ocasión los perros alegaron que los manifestantes volvieron a cortar el tráfico y cuando una mujer intentó pasar, se subieron encima del coche provocándole un ataque de ansiedad a la conductora, que, según las declaraciones de los manifestantes, no es cierto, y además, en caso de que lo fuera, la mujer no me daría ninguna pena, que no hubiera intentado pasar, estamos en Guerra, y nosotros no la hemos empezado, fueron ellos atacándonos, atacando a menores, amigos, amigas, alumnos, alumnas, hijos, hijas, hermanos, hermanas, en definitiva, compañeros y compañeras, y por lo tanto esto merece una respuesta organizada por nuestra parte y así acabar con este terrorismo del estado, aunque después nos vendan cómo irresponsables “perroflautas” y cuando hay protestas de este tipo en países árabes, digan que son revoluciones democráticas…
Para poder demostrar todo esto hay vídeos en la red, vídeos donde aparecen los alumnos del IES Lluís Vives siendo arrastrados por los perros y deteniendo al menor de 17 años y otro donde sale una de las cargas policiales del día de ayer donde una chica, que no estaba haciendo nada y pasaba por detrás de un grupo de policías que estaba intentando inmovilizar a otro chico, recibía una patada por parte de uno de los policías, que en ese momento se giraba, sin venir a cuento. La verdad es que me atrevería a predecir que hoy pasará exactamente igual y también el día 19, día de movilizaciones en contra de la reforma laboral, pero insisto, esto no es más que el comienzo de una guerra que nos tiene que llevar a la victoria, al fin de las privatizaciones en educación, sanidad y, en un próximo futuro, en justicia, además de otras tantas empresas públicas…
Ahora, con todo esto hay una cosa que me ha quedado clara, quiero acabar mi carrera y trabajar dignamente, porque si acabara de policía moriría… Y cómo dicen Pirat’s Sound Sistema a su canción de mossos d’escuadra, que podría aplicarse a los grises: “Colla de gossos cabrons!”, que quiere decir, “¡Pandilla de perros cabrones!”
PD: si el escrito es un poco mierdoso perdonadme, lo he hecho a clase.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=M11UsIr6q-8&feature=youtu.be[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MegJvh6bjic[/youtube]
Más abajo está en castellano.
Valencià:
Potser hauria d’acabar de llegir la reforma laboral abans de fer-li una crítica, però es fa pesada i amb allò que he llegit crec que ja tinc prou per fer una xicoteta crítica, encara que això no vol dir que no me l’acabaré de llegir, una cosa no lleva l’altra, però això no ve al cas, així que comencem:
Des del govern ens han intentat vendre que la reforma laboral que s’ha aprovat per Reial Decret Llei, és a dir, una fórmula de legislació que permet l’aplicació immediata d’una llei, és estrictament necessària i per tant molt urgent i que busca el bé per a tots els treballadors i treballadores fent que els empresaris també isquen afavorits. De fet, quan un comença a llegir-se el preàmbul de la reforma laboral, veritablement sembla que siga bona per a tots i totes i que el PP siga, com ha dit avui la senyora De Cospedal, el partit dels treballadors, però açò és com els palosantos, per fora semblen boníssims, però com estiguen un poquet verds, només tastar-los ja notes l’aspror, en aquest cas l’aspror és de les mesures. Tant és així que en arribar a la quarta pàgina del preàmbul, quan encara et queden 5 per acabar-lo i 60 per acabar la reforma sencera, ja s’acaba la felicitat i veus que la cosa no va amb els treballadors sinó amb els empresaris.
Resumint la primera barbaritat diu que no és econòmicament racional que la majoria dels acomiadaments siguen improcedents i que la justificació dels acomiadaments procedents, “deuria ser més habitual en temps, com els actuals, de crisi econòmica”. La veritat que no puc acabar d’entendre aquest argument, després de dur quatre pàgines dient que s’ha de parar l’atur i que s’ha de fomentar la contractació per així augmentar l’ocupació, és com diria una professora de biologia que vaig tindre, infumable, sobretot quan una pàgina més avant, diuen que no té cap sentit que per acomiadament improcedent s’haja d’indemnitzar amb 45 dies per any treballat i un màxim de 48 mensualitats, i que per això fan una reducció a 33 dies per any treballat i un màxim de 24 mensualitats, encara que, per sort, no han reduït els 20 dies per any treballat de l’acomiadament procedent. Però, com no hi ha un però, com ja he dit han fet més ample el ventall de possibilitats per acomiadar a una persona procedentment, és a dir, ara es dedicaran a tirar al carrer a tot el personal sense quasi indemnització en lloc de fer com fins ara, aguantar als treballadors perquè tirar-los al carrer els eixia massa car, a més a més, la part més irònica del capítol on fan referència als acomiadaments, és com l’han anomenat, “Mesures per afavorir l’eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral”, ja ja ja ja que bo que és l’acudit… A no ser que per a ells afavorir l’eficiència del mercat laboral vullga dir “despedir a diestro y siniestro”.
Bé, continuem, també han fet una altra mesura que suposadament té la intenció d’acabar amb l’ocupació temporal i reduir també l’acomiadament, com tot al llarg de la reforma. Aquesta mesura és la reducció del temps màxim de duració d’un contracte temporal de 24 mesos a 12 mesos, sent la intenció molt bona, però una mesura inútil per dur-la a terme, perquè l’empresari podrà fer dos coses, la primera, que és la que suposadament es faria i per això seria efectiva la mesura, és que una volta s’haja acabat el temps del contracte temporal, es faria un contracte indefinit, l’altra, que és la que tots els empresaris faran, és dir-li adéu al treballador o treballadora i contractar una altra persona que faja la mateixa feina durant un altre any. Per tant si realment la intenció fora acabar amb els contractes laborals, aquesta mesura aniria acompanyada d’una obligació a l’empresari de contractar indefinidament a aquesta persona a no ser que l’empresa estiguera en un ERO o alguna cosa pareguda que impedira a l’empresa contractar a ningú més. Ara podeu pensar que l’empresa podria declarar perdudes durant un mes i al mes següent contractar una altra persona per a que li fera la feina, però també tinc una solució a açò, que seria la prohibició a l’empresa de que contractara a ningú en un temps de 6 mesos i sofrir inspeccions cada mes sense previ avís per si hi ha algú treballant en negre per a substituir aquesta manca de treballadors.
Una altra decisió que han pres ha sigut el llevar-li pràcticament tota la poca força que tenien als sindicats, de manera que l’empresari no tinga la necessitat de fer convenis ni acords amb ningú, podent així fer tot allò que vullga sense haver de justificar-li res a ningú i tornant així a l’època dels inicis del liberalisme, aquella època a la que Marx va escriure els seus llibres, i faig referència especial a “El Capital”. Parlo ara mateix de Marx, perquè sempre he defensat que tot i poder acceptar gran part del marxisme, hi havia algunes coses que veia antiquades i que calia modernitzar-les, però com la cosa continue en aquesta direcció, hauré de retirar les meues paraules i acceptar tots i cada un dels punts del marxisme, i això és una cosa que no m’agradaria fer, perquè només voldria dir que hem anat 200 anys enrere. Per això crec que els sindicats han de despertar de la seua llarga hibernació, lluitar pels drets de tots i deixar-se de ximpleries com això de que no van a convocar una vaga general perquè no és Rajoy qui la convoca sinó ells, és ridícul i infantil, com moltes de les coses que duen fent uns anys enrere…
Realment hi han moltes altres coses que contar, però he volgut comentar les tres més sonades i que més m’han cridat l’atenció, perquè sinó, tant com m’allargo, podria escriure pàgines senceres. Així que si voleu una informació més ampliada, feu com jo i llegiu-vos la reforma laboral i penseu per vosaltres mateixos i no deixeu-vos manipular pel que puga dir un o un altre. He d’escriure alguna cosa sobre açò.
Castellano:
Quizás tendría que acabar de leer la reforma laboral antes de hacerle una crítica, pero se hace pesada y con lo que he leído creo que ya tengo bastante para hacer una pequeña crítica, aunque esto no quiere decir que no me la vaya a acabar de leer, una cosa no quita la otra, pero esto no viene a cuento, así que empecemos:
Desde el gobierno nos han intentado vender que la reforma laboral que se ha aprobado por Real Decreto Ley, es decir, una fórmula de legislación que permite la aplicación inmediata de una ley, es estrictamente necesaria y por lo tanto muy urgente y que busca el bien para todos los trabajadores y trabajadoras haciendo que los empresarios también salgan favorecidos. De hecho, cuando uno empieza a leerse el preámbulo de la reforma laboral, verdaderamente parece que sea buena para todos y todas y que el PP sea, cómo ha dicho hoy la señora De Cospedal, el partido de los trabajadores, pero esto es como los caquis, por fuera parecen buenísimos, pero como estén un poco verdes, sólo probarlos ya notas la aspereza, en este caso la aspereza es de las medidas. Tanto es así que al llegar a la cuarta página del preámbulo, cuando todavía te quedan 5 para acabarlo y 60 para acabar la reforma entera, ya se acaba la felicidad y ves que la cosa no va con los trabajadores sino con los empresarios.
Resumiendo la primera barbaridad dice que no es económicamente racional que la mayoría de los despidos sean improcedentes y que la justificación de los despidos procedentes, “debería de ser más habitual en tiempos, como los actuales, de crisis económica”. La verdad que no puedo acabar de entender este argumento, después de llevar cuatro páginas diciendo que se tiene que frenar el paro y que se tiene que fomentar la contratación para así aumentar la ocupación, es como diría una profesora de biología que tuve, infumable, sobre todo cuando una página más adelante, dicen que no tiene ningún sentido que por despido improcedente se tenga que indemnizar con 45 días por año trabajado y un máximo de 48 mensualidades, y que por eso hacen una reducción a 33 días por año trabajado y un máximo de 24 mensualidades, aunque, por suerte, no han reducido los 20 días por año trabajado del despido procedente. Pero, como no hay uno pero, como ya he dicho han hecho más ancho el abanico de posibilidades para despedir a una persona procedentemente, es decir, ahora se dedicarán a echar en la calle a todo el personal sin casi indemnización en lugar de hacer como hasta ahora, aguantar a los trabajadores porque echarlos a la calle les salía demasiado caro, además, la parte más irónica del capítulo donde hacen referencia a los despidos, es como lo han llamado, “Medidas para favorecer la eficiencia del mercado de trabajo y reducir la dualidad laboral”, ja ja ja ja que bueno que es el chiste… A no ser que para ellos favorecer la eficiencia del mercado laboral quiera decir “despedir a diestro y siniestro”.
Bien, continuemos, también han hecho otra medida que supuestamente tiene la intención de acabar con la ocupación temporal y reducir también el despido, como todo a lo largo de la reforma. Esta medida es la reducción del tiempo máximo de duración de un contrato temporal de 24 meses a 12 meses, siendo la intención muy buena, pero una medida inútil para llevarla a cabo, porque el empresario podrá hacer dos cosas, la primera, que es la que supuestamente se haría y por eso sería efectiva la medida, es que una vez se haya acabado el tiempo del contrato temporal, se haría un contrato indefinido, la otra, que es la que todos los empresarios harán, es decirle adiós al trabajador o trabajadora y contratar otra persona que haga el mismo trabajo durante otro año. Por lo tanto si realmente la intención fuera acabar con los contratos laborales, esta medida iría acompañada de una obligación al empresario de contratar indefinidamente a esta persona a no ser que la empresa estuviera en un ERE o algo parecido que impidiera a la empresa contratar a nadie más. Ahora podéis pensar que la empresa podría declarar perdidas durante un mes y al mes siguiente contratar otra persona para que le hiciera el trabajo, pero también tengo una solución a esto, que sería la prohibición a la empresa de que contratara a nadie en un tiempo de 6 meses y sufrir inspecciones cada mes sin previo aviso por si hay alguien trabajando en negro para sustituir esta carencia de trabajadores.
Otra decisión que han tomado ha sido la de quitarle prácticamente toda la poca fuerza que tenían a los sindicatos, de forma que el empresario no tenga la necesidad de hacer convenios ni acuerdos con nadie, pudiendo así hacer todo aquello que quiera sin tener que justificarle nada a nadie y volviendo así a la época de los inicios del liberalismo, aquella época a la que Marx escribió sus libros, y hago referencia especial a “El Capital”. Hablo ahora mismo de Marx, porque siempre he defendido que a pesar de poder aceptar gran parte del marxismo, había algunas cosas que veía anticuadas y que había que modernizarlas, pero como la cosa continúe en esta dirección, tendré que retirar mis palabras y aceptar todos y cada uno de los puntos del marxismo, y esto es una cosa que no me gustaría hacer, porque sólo querría decir que hemos ido 200 años atrás. Por eso creo que los sindicatos tienen que despertar de su larga hibernación, luchar por los derechos de todos y dejarse de tonterías como eso de que no van a convocar una huelga general porque no es Rajoy quién la convoca sino ellos, es ridículo e infantil, como muchas de las cosas que llevan haciendo unos años atrás…
Realmente hay otras muchas cosas que contar, pero he querido comentar las tres más sonadas y que más me han llamado la atención, porque sino, tanto como me alargo, podría escribir páginas enteras. Así que si queréis una información más ampliada, haced como yo y leeos la reforma laboral y pensad por vosotros mismos y no dejaos manipular por el que pueda decir uno u otro. Tengo que escribir algo sobre esto.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PDchJx129EY[/youtube]
Más abajo está en castellano.
Valencià:
Ara resulta que han condemnat al jutge Baltasar Garzón a onze anys d’inhabilitació en la justícia, és a dir, l’han apartat per a sempre de la seua carrera com a magistrat i se l’han llevat del mig per furgar a les ferides equivocades, una és la ferida oberta per la dictadura franquista que van tractar de curar o més ben dit de taponar amb una simple bena quan el forat que hi havia, mereixia una cirurgia i molts punts, molts i molts punts. L’altra ferida és l’oberta ja a posteriori per una sèrie de polítics descendents d’eixa dictadura retrograda i antiquada, que l’única cosa que fa és no permetre que la nostra societat vaja endavant, aquesta ferida que va furgar és coneguda per tots com la trama Gürtel, la diferència amb l’anterior és que aquesta continuava i continua oberta del tot, perquè aquesta no han tingut prou temps per a tapar-la, de fet ha sigut per la que realment s’han dut per davant al magistrat, per realitzar escoltes “il·legals” als advocats dels imputats.
Una vegada feta aquesta introducció crec que no estaria gens malament fer una definició de justícia alternativa a la que tots tenim en ment o que deuríem tindre en ment, ací va, la justícia és un òrgan d’àmbit estatal utilitzat per la dreta espanyola per controlar que no isca al llum tota la merda que han tapat. Perquè si no és aquesta la vertadera definició de justícia, no puc entendre la raó de que qui busca vore qui ha comés el delicte siga condemnat i els que han comés el delicte siguen lliurats. No puc entendre com és que Camps haja sigut lliurat de tots els seus càrrecs, quan és més que evident que és culpable, i que Garzón, el jutge que duia la investigació de la trama que havia regalat vestits al Molt Honorable ex-President de la Generalitat Valenciana, haja sigut condemnat amb la inhabilitació del seu càrrec durant onze anys. Per això, utilitzant com a model la cançó Violència d’Orxata Sound Sistema, sense voler plagiar res, dic, violència és que el franquisme estiga impune, violència és que Camps estiga lliure, violència és que se li faça un homenatge a un exministre de Franco, violència és la justícia espanyola, violència és que després de tants anys de “democràcia” vullguen continuar tapant els crims del franquisme, violència és que després de tants anys de “democràcia” no s’hagen renovat les institucions, violència és que condemnen a Garzón a 11 anys d’inhabilitació, violència és aquesta “democràcia”, violència és la llei d’amnistia, violència és que hi haja gent que no vullga vore tot açò, violència són els mitjans de comunicació, violència és que es diga que ha triomfat l’Estat de Dret, violència és que el PP estiguera content quan Garzón va jutjar a Barrionuevo i ara diguen que és un roig, violència són els judicis polítics que encara es fan a aquest Estat, violència és que hem estat, i estem, durant molt de temps callant i tragant, violència són moltes altres coses que podria continuar dient i escriure desenes i desenes de pàgines, així que pararé ací.
Arrel de tot açò jo em pregunto que com hem pogut estar tant de temps tan cecs, sempre ens han tapat la boca, parlar de la dictadura sempre ha sigut un tema tabú, igual que de la monarquia que ara hem descobert tan corrupta o més que Camps, Matas, Chaves, i molts altres, que eixe és un altre cas a banda. Però per a mi no hi ha pitjor cosa a tot açò que la traïció que hem sofert per part del Partido “Socialista” “Obrero” Español, suposadament contrari a la dictadura, però ple de gent defensora de la llei d’amnistia i altres tantes coses que tapen la dictadura, la monarquia i la corrupció i fan que jutges que busquen condemnar als delinqüents siguen condemnats. És de vergonya, de molta vergonya tota aquesta manipulació durant tants anys, tot i que després de tant de temps és més que evident que no es condemnarà a ningú per estar tots morts, però que menys que un reconeixement de les víctimes causades per una guerra i una dictadura, igual que el “Generalísimo” va reconèixer les víctimes de la guerra per part dels republicans, encara que era evident que mataren nacionals, va haver un alçament il·legítim. Com anava dient, tots dos bàndols tenen els mateixos drets, encara que per aconseguir que siguen reals hem de fer que caiguen les institucions que vénen de la dictadura i substituir-les per unes institucions plurals i vertaderament democràtiques. Per això hem d’anar tots al carrer i fer aquell crit que Jaume I va fer a Portopí: VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!!!
Castellano:
Ahora resulta que han condenado al juez Baltasar Garzón a once años de inhabilitación en la justicia, es decir, lo han apartado para siempre de su carrera como magistrado y se lo han quitado del medio por hurgar en las heridas equivocadas, una es la herida abierta por la dictadura franquista que trataron de curar o más bien dicho de taponar con una simple venda cuando el agujero que había, merecía una cirugía y muchos puntos, muchos y muchos puntos. La otra herida es la abierta ya a posteriori por una serie de políticos descendientes de esa dictadura retrograda y anticuada, que lo único que hace es no permitir que nuestra sociedad vaya adelante, esta herida que hurgó es conocida por todos como la trama Gürtel, la diferencia con la anterior es que esta continuaba y continúa abierta del todo, porque esta no han tenido suficiente tiempo para taparla, de hecho ha sido por la que realmente se han llevado por delante al magistrado, por realizar escuchas “ilegales” a los abogados de los imputados.
Una vez hecha esta introducción creo que no estaría nada mal hacer una definición de justicia alternativa a la que todos tenemos en mente o que deberíamos tener en mente, ahí va, la justicia es un órgano de ámbito estatal utilizado por la derecha española para controlar que no salga a la luz toda la mierda que han tapado. Porque si no es esta la verdadera definición de justicia, no puedo entender la razón de que quien busca ver quién ha cometido el delito sea condenado y los que han cometido el delito sean liberados. No puedo entender cómo es que Camps haya sido librado de todos sus cargos, cuando es más que evidente que es culpable, y que Garzón, el juez que llevaba la investigación de la trama que había regalado trajes al Muy Honorable ex-Presidente de la Generalitat Valenciana, haya sido condenado con la inhabilitación de su cargo durante once años. Por ello, utilizando como modelo la canción Violència de Orxata Sound Sistema, sin querer plagiar nada, digo, violencia es que el franquismo esté impune, violencia es que Camps esté libre, violencia es que se le haga un homenaje a un exministro de Franco, violencia es la justicia española, violencia es que después de tantos años de “democracia” quieran continuar tapando los crímenes del franquismo, violencia es que después de tantos años de “democracia” no se hayan renovado las instituciones, violencia es que condenen a Garzón a 11 años de inhabilitación, violencia es esta “democracia”, violencia es la ley de amnistía, violencia es que haya gente que no quiera ver todo esto, violencia son los medios de comunicación, violencia es que se diga que ha triunfado el Estado de Derecho, violencia es que el PP estuviera contento cuando Garzón juzgó a Barrionuevo y ahora digan que es un rojo, violencia son los juicios políticos que todavía se hacen en este Estado, violencia es que hemos estado, y estamos, durante mucho tiempo callando y tragando, violencia son otras muchas cosas que podría continuar diciendo y escribir decenas y decenas de páginas, así que pararé aquí.
A raíz de todo esto yo me pregunto que como hemos podido estar tanto tiempo tan ciegos, siempre nos han tapado la boca, hablar de la dictadura siempre ha sido un tema tabú, igual que de la monarquía que ahora hemos descubierto tan corrupta o más que Camps, Matas, Chaves, y otros muchos, que ese es otro caso a parte. Pero para mí no hay peor cosa en todo esto que la traición que hemos sufrido por parte del Partido “Socialista” “Obrero” Español, supuestamente contrario a la dictadura, pero lleno de gente defensora de la ley de amnistía y otras tantas cosas que tapan la dictadura, la monarquía y la corrupción y hacen que jueces que buscan condenar a los delincuentes sean condenados. Es de vergüenza, de mucha vergüenza toda esta manipulación durante tantos años, a pesar de que después de tanto tiempo es más que evidente que no se condenará a nadie para estar todos muertos, pero que menos que un reconocimiento de las víctimas causadas por una guerra y una dictadura, igual que el “Generalísimo” reconoció las víctimas de la guerra por parte de los republicanos, aunque era evidente que mataran nacionales, hubo un alzamiento ilegítimo. Como iba diciendo, ambos bandos tienen los mismos derechos, aunque para conseguir que sean reales tenemos que hacer que caigan las instituciones que vienen de la dictadura y sustituirlas por unas instituciones plurales y verdaderamente democráticas. Por eso tenemos que ir todos a la calle y gritar aquello que Jaume I gritó en Portopí: VERGÜENZA, CABALLEROS, VERGÜENZA!!!
I ací la cançó d’on he basat part de l’escrit. / Y aquí la canción de donde he basado parte del escrito. [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FBAj_qD2uFY[/youtube]
Rojo, amarillo, verde y azul, naranja, violeta y los que quieras tú. No, no és sobre una cançó popular infantil del que vull parlar, sinó de l’associació que li donem als colors, i si vos pregunteu que com m’ha donat per pensar en aquesta tonteria, doncs mira, no ho sé la veritat.
A la nostra societat, hi han determinats colors que van units a determinades coses, ja siga un objecte, una emoció o alguna moralitat, encara que açò també em podria donar molt per a parlar. Per exemple, quan parlem del color verd associat a una emoció, pensem en l’esperança, però quan ens referim a demanar permís per fer alguna cosa, sabem que vol dir que ens l’estan donant. Però si és el color roig, sabríem que és una prohibició, encara que després en quant als sentiments està referit a l’amor i la passió, i per contra a la ràbia. També està el color negre que ens indica la soledat, la por, la foscor, coses dolentes com a norma general. I el blau, que transmet tranquil·litat i calma. I molts altres colors amb moltes altres associacions.
Però, per què en algunes situacions identifiquem els colors en alguna d’aquestes coses? La veritat és que jo no podria assegurar-ho, ni sóc sociòleg ni res que si li parega, però això no vol dir que no puga reflexionar sobre açò. Jo personalment em faig una altra pregunta per respondre aquesta, quins colors tindríem ara per representar aquestes coses si les fulles dels arbres foren negres, l’aigua fora roja i per tant també el cel, o la terra fóra rosa i la neu groga fort? Aquesta pregunta me la faig perquè penso que aquesta associació la venim fent pels colors de les coses que trobem a la natura. Potser estiga completament equivocat i açò és una barbaritat com un temple, però, no és per la nit quan apareixen els colors negres i la foscor?, quan tenim por d’allò que ens puga passar per la falta de visibilitat?, i com a tal, no és el color negre el que ens transmet la por, la soledat?, no és el color blau el que apareix quan es fa de dia, quan hi ha llum?, no són la tranquil·litat i la calma les que apareixen quan podem vore tot allò que passa al nostre votant?, no és precisament el color blau el que ens transmet aquesta calma i aquesta tranquil·litat?
Són moltes preguntes i podria formular moltes més en cada un dels colors que trobem a la natura, però com ja he dit, potser açò siga una barbaritat, i per descomptat és una ximpleria, però ara ja has acabat de llegir-ho, i pots traure les teues conclusions, o pensar que sóc idiota per escriure tota aquesta tonteria, però això ja és decisió teua.
Valencià:
Una vesprada sense res a fer dóna molt de temps per a pensar i per a frustrar-se un a soles. Dic açò perquè sempre veus al teu voltant gent que d’alguna manera o d’una altra és molt bona en alguna cosa i jo des de fa un temps estic pensant que m’agradaria destacar en alguna cosa, però no per donar-me’n a conèixer, sinó per autocomplaure’m i dir algun dia, mira, jo he fet açò o allò i estic orgullós d’haver-ho fet. Però sempre he sigut una persona que no ha mostrat cap interès per res i molt d’interès per tot alhora, sé que pareix un poc incongruent, però en realitat no ho és tant com sembla, perquè a mi sempre m’han interessat moltes coses, la fotografia, la música, la pintura, l’escriptura, la lectura, les matemàtiques, la química, la biologia, la llengua, la història, la política (alguns diran que és la meua gran passió), la filosofia, el filosofar, la cuina, les manualitats, la natura, els animals, les plantes, la meua cultura, la d’altres pobles, menys la informàtica, que sóc un negat i mai no m’ha atret massa, podria dir que m’ha interessat tot, encara que sempre ha sigut com quan a un xiquet li regales un joguet nou i no es separa d’ell, però als dos dies veu un diferent i ja no li agrada el que té, per això dic que no he mostrat mai interès per res.
Jo sempre he intentat, quan he començat a fer una cosa, fer-ho de la millor manera possible, però la meua falta d’interès als dos dies ha fet que no ho fera de la millor manera. De fet l’única cosa que he vist que m’ha anat millorant amb el pas del temps han sigut els meus coneixements, però degut purament a l’estudi, no a que jo haja intentat ampliar-los, i la meua escriptura, perquè quan revisc escrits que havia fet anteriorment penso que són una merda enorme, encara que avui en dia tampoc és que escriga massa bé, però com que m’agrada llegir el diari i articles d’opinió, sense importar-me massa la ideologia que promoguen, i que qualsevol cosa l’escric demano opinió sobre ella, he vist com a poc a poc si que ha hagut certa millora a l’hora d’expressar-me.
La veritat és també que la meua escriptura sempre va relacionada amb la política i d’alguna manera n’estic fart, perquè hi ha més coses a la vida sobre les que reflexionar, per molt que puguen semblar ximpleries, com és açò, però es d’alguna manera una forma d’expressió, igual que pot ser-ho la fotografia o la pintura o la cuina o la música o moltes altres coses que estan buscant despertar els sentits i els sentiments de cada persona, no simplement atacar i criticar una societat, per molt mal feta que pugues pensar que estiga.
Tot açò m’ha vingut al cap observant la gent del meu voltant, evidentment no a tots, no tot el mon destaca en alguna qualitat, però si per exemple J.B. (no, no és el whisky) tots els cap de setmana se’n va a la muntanya i de tant en tant puja algun 3000, o G.G. algú que no conec personalment, però que seguisc a Twitter per les seues fotografies i els retocs que fa a algunes de ben conegudes, fent una barreja d’elles que em sembla estranya però apassionant, o C.M i D.G. dos persones que no es coneixen, però que els dos toquen la guitarra clàssica i encara que un té prou més experiència, els dos s’igualaran en nivell algun dia, o C.L. una persona que tot i que una cosa li puga costar fer-la fins que no ho aconsegueix no para, o G.M. una altra persona que no conec personalment, però que destaca per la seua originalitat en les contestacions, o A.D. un apassionat de la informàtica, o C.V., que encara que a mi em parega una xorrada, sap qualsevol cosa sobre dibuixos animats i videojocs, i així podria dir unes quantes persones més del meu voltant, em caiguen millor o pitjor i siguen més o menys properes a mi.
Que totes aquestes persones tinguen diferents qualitats, no vol dir que siguen coneguts, ni que siguen els millors, ni que vullguen fer-se coneguts per eixes coses, sinó que vol dir que eixes persones saben el que volen, saben que és el que els interessa i intenten ser tan bones com puguen, per algun dia dir, mira que vaig fer jo quan tenia 18 anys, o quan tenia 20, o quan tenia 32, o quan fora. Però m’estic adonant que he tirat 18 anys de la meua vida al fem, perquè si encara fóra algú graciós, o no haguera tingut un caràcter tan agre, que encara tinc un poc prou, o simplement haguera intentat perfeccionar alguna qualitat, però no ho he fet, només m’he comportat mogut per interessos passatgers que no valen per a res. Al menys tinc una justificació per sentir-me millor, i és el fet de que encara em queda molta vida per davant i puc canviar i aconseguir sentir-me orgullós d’alguna cosa que haja fet.
Després de llegir açò podreu pensar que estic com un llum de carburo (que estic boig, bàsicament), o que sóc un infeliç, que no és cert, o que sóc un hipòcrita per dir que no vull ser conegut i en canvi estic penjant açò i donant-lo a conèixer, però el fet de que a la gent poguera agradar-li açò que he escrit voldria dir que ho he fet bé i per tant seria una cosa de la que sentir-me orgullós. Però la meua pregunta és: de veritat estàs tu content amb el profit que t’has tret?
Castellano:
Una tarde sin nada a hacer deja mucho tiempo para pensar y para frustrarse uno a solas. Digo esto porque siempre ves a tu al rededor gente que de alguna manera o de otra es muy buena en algo y yo desde hace un tiempo estoy pensando que me gustaría destacar en algo, pero no para darme a conocer, sino por autocomplacerme y decir algún día, mira, yo he hecho esto o aquello y estoy orgulloso de haberlo hecho. Pero siempre he sido una persona que no ha mostrado ningún interés para nada y mucho interés por todo a la vez, sé que parece un poco incongruente, pero en realidad no lo es tanto como parece, porque a mí siempre me han interesado muchas cosas, la fotografía, la música, la pintura, la escritura, la lectura, las matemáticas, la química, la biología, la lengua, la historia, la política (algunos dirán que es mi gran pasión), la filosofía, el filosofar, la cocina, las manualidades, la naturaleza, los animales, las plantas, mi cultura, la de otros pueblos, menos la informática, que soy un negado y nunca me ha atraído demasiado, podría decir que me ha interesado todo, aunque siempre ha sido cómo cuando a un niño le regalas un juguete nuevo y no se separa de él, pero a los dos días ve un diferente y ya no le gusta el que tiene, por eso digo que no he mostrado nunca interés para nada.
Yo siempre he intentado, cuando he empezado a hacer una cosa, hacerlo de la mejor manera posible, pero mi falta de interés a los dos días ha hecho que no lo hiciera de la mejor manera. De hecho lo único que he visto que me ha ido mejorando con el paso del tiempo han sido mis conocimientos, pero debido puramente al estudio, no a que yo haya intentado ampliarlos, y mi escritura, porque cuando revivo escritos que había hecho anteriormente pienso que son una mierda enorme, aunque hoy en día tampoco es que escriba demasiado bien, pero cómo me gusta leer el periódico y artículos de opinión, sin importarme demasiado la ideología que promuevan, y que cualquier cosa que escribo pido opinión sobre ella, he visto como poco a poco si que ha habido cierta mejora a la hora de expresarme.
La verdad es también que mi escritura siempre va relacionada con la política y de alguna manera estoy harto, porque hay más cosas a la vida sobre las que reflexionar, por mucho que puedan parecer tonterías, como es esto, pero se de alguna manera una forma de expresión, igual que puede serlo la fotografía o la pintura o la cocina o la música u otras muchas cosas que están buscando despertar los sentidos y los sentimientos de cada persona, no simplemente atacar y criticar una sociedad, por muy mal hecha que puedas pensar que esté.
Todo esto me ha venido a la cabeza observando la gente de mi al rededor, evidentemente no a todos, no todo el mundo destaca en alguna cualidad, pero si por ejemplo J.B. (no, no es el whisky) todos los fin de semana se va a la montaña y de tanto en tanto sube algún 3000, o G.G. alguien que no conozco personalmente, pero que sigo en Twitter por sus fotografías y los retoques que hace a algunas muy conocidas, haciendo una mezcla de ellas que me parece extraña pero apasionante, o C.M y D.G. dos personas que no se conocen, pero que los dos tocan la guitarra clásica y aunque uno tiene bastante más experiencia, los dos se igualarán en nivel algún día, o C.L. una persona que a pesar de que una cosa le pueda costar hacerla hasta que no lo consigue no para, o G.M. otra persona que no conozco personalmente, pero que destaca por su originalidad en las contestaciones, o A.D. un apasionado de la informática, o C.V., que aunque a mí me parezca una chorrada, sabe cualquier cosa sobre dibujos animados y videojuegos, y así podría decir unas cuántas personas más de mi al rededor, me caigan mejor o peor y sean más o menos cercanas a mí.
Que todas estas personas tengan diferentes calidades, no quiere decir que sean conocidos, ni que sean los mejores, ni que quieran hacerse conocidos por esas cosas, sino que quiere decir que esas personas saben lo que quieren, saben que es lo que los interesa e intentan ser tan buenas cómo puedan, para algún día decir, mira que hice yo cuando tenía 18 años, o cuando tenía 20, o cuando tenía 32, o cuando fuera. Pero me estoy dando cuenta que he echado 18 años de mi vida a la basura, porque si todavía fuera alguien gracioso, o no hubiera tenido un carácter tan agrio, que todavía tengo un poco bastante, o simplemente hubiera intentado perfeccionar alguna cualidad, pero no lo he hecho, sólo me he comportado movido por intereses pasajeros que no valen para nada. Al menos tengo una justificación para sentirme mejor, y es el hecho de que todavía me queda mucha vida por delante y puedo cambiar y conseguir sentirme orgulloso de algo que haya hecho.
Después de leer esto podréis pensar que estoy zumbado, o que soy un infeliz, que no es cierto, o que soy un hipócrita por decir que no quiero ser conocido y en cambio estoy colgando esto y dándolo a conocer, pero el hecho de que a la gente pudiera gustarle esto que he escrito querría decir que lo he hecho bien y por lo tanto sería una cosa de la que sentirme orgulloso. Pero mi pregunta es: de verdad estás tú contento con el provecho que te has sacado?
Si no tinguera cert optimisme i fóra catastrofista diria exactament les mateixes paraules que a dit mon pare a l’escoltar determinada notícia a la ràdio: “Açò és el fi de les autonomies, i damunt la gent no farà res i es quedarà queta”. La notícia és que el nou govern ha dit que vol que la reforma exprés de la constitució siga aplicada també a les autonomies, que aquestes a partir de l’any 2020 hauran de tindre un dèficit del 0%, perquè sinó se li les posara una multa del 0’2% del seu PIB, i si el dèficit continua augmentant, podran prendre’s responsabilitats penals contra els dirigents polítics de l’autonomia corresponent i podrà ser intervinguda pel govern central.
Si, és més que evident que d’ací al 2020 encara queda molt, i que per a fer tot açò s’hauria de reformar el Codi Penal, que és una llei orgànica i necessita molta burocràcia de pel mig, a més de dos terceres parts de les Corts, però amb la majoria aclaparant del PP tant a la cambra alta com a la baixa i que la reforma exprés de la Constitució també hauria d’haver sigut igual, no crec que siga massa complicat que s’aprobe. I jo em pregunto que cóm pot ser que tot el món estiga contínuament a favor de la modificació del Codi Penal per fer-ho més dur, quan es tracta d’una llei orgànica que priva de drets i llibertats a les persones. A més de que cóm és possible que un govern intervinga un altre, estem bojos o què?
Possiblement alguns heu pensat que si, que deurien d’anar tots a la presó i que el govern de l’Estat té dret a intervindre a qualsevol govern autonòmic o local. Però jo crec que no és així, perquè la restricció de drets i llibertats no és una cosa que s’haja de prendre a la lleugera. Estem suposadament a un Estat democràtic, i la democràcia que jo sàpiga es caracteritza per la lliure elecció dels governants i després tota una sèrie de llibertats, drets i deures que s’han de complir, però amb l’enduriment continu del Codi Penal no s’està complint aquesta democràcia. Sobre açò no tinc res més a dir.
En quant a la intervenció del govern autonòmic per part del govern estatal em pareix una barbaritat pel simple fet de que, si el govern estatal fora el que està per damunt del sostre de dèficit, qui l’intervindrà, la UE?, no crec sincerament, i si així fora em pareixeria igual de malament, perquè no són ningú per fer-ho obertament. Açò l’única cosa que fa és que aparega un control ferri sobre les autonomies i que el poc dret d’autodeterminació que tenen, desaparega. Volem això?, volem tornar enrere en el temps i estar com a l’època de Franco? Jo no, i crec que moltíssima gent tampoc, per això tots hem de lluitar en contra d’aquestes lleis centralistes, ja no dic espanyolistes, perquè això realment és el de menys, no estic en contra d’Espanya, estic en contra del centralisme i a favor de les meues llibertats i la meua cultura. Així que recuperaré i modificaré un crit de la “transició”, encara que la rima se’n vaja a cagar:
Llibertat, amnistia, Estatut d’Estat Federal! O potser millor encara, Constitució de país. Ahí ho deixo, i que cadascú pense el que vullga.
