Más abajo está en castellano.
Valencià:
Ara resulta que han condemnat al jutge Baltasar Garzón a onze anys d’inhabilitació en la justícia, és a dir, l’han apartat per a sempre de la seua carrera com a magistrat i se l’han llevat del mig per furgar a les ferides equivocades, una és la ferida oberta per la dictadura franquista que van tractar de curar o més ben dit de taponar amb una simple bena quan el forat que hi havia, mereixia una cirurgia i molts punts, molts i molts punts. L’altra ferida és l’oberta ja a posteriori per una sèrie de polítics descendents d’eixa dictadura retrograda i antiquada, que l’única cosa que fa és no permetre que la nostra societat vaja endavant, aquesta ferida que va furgar és coneguda per tots com la trama Gürtel, la diferència amb l’anterior és que aquesta continuava i continua oberta del tot, perquè aquesta no han tingut prou temps per a tapar-la, de fet ha sigut per la que realment s’han dut per davant al magistrat, per realitzar escoltes “il·legals” als advocats dels imputats.
Una vegada feta aquesta introducció crec que no estaria gens malament fer una definició de justícia alternativa a la que tots tenim en ment o que deuríem tindre en ment, ací va, la justícia és un òrgan d’àmbit estatal utilitzat per la dreta espanyola per controlar que no isca al llum tota la merda que han tapat. Perquè si no és aquesta la vertadera definició de justícia, no puc entendre la raó de que qui busca vore qui ha comés el delicte siga condemnat i els que han comés el delicte siguen lliurats. No puc entendre com és que Camps haja sigut lliurat de tots els seus càrrecs, quan és més que evident que és culpable, i que Garzón, el jutge que duia la investigació de la trama que havia regalat vestits al Molt Honorable ex-President de la Generalitat Valenciana, haja sigut condemnat amb la inhabilitació del seu càrrec durant onze anys. Per això, utilitzant com a model la cançó Violència d’Orxata Sound Sistema, sense voler plagiar res, dic, violència és que el franquisme estiga impune, violència és que Camps estiga lliure, violència és que se li faça un homenatge a un exministre de Franco, violència és la justícia espanyola, violència és que després de tants anys de “democràcia” vullguen continuar tapant els crims del franquisme, violència és que després de tants anys de “democràcia” no s’hagen renovat les institucions, violència és que condemnen a Garzón a 11 anys d’inhabilitació, violència és aquesta “democràcia”, violència és la llei d’amnistia, violència és que hi haja gent que no vullga vore tot açò, violència són els mitjans de comunicació, violència és que es diga que ha triomfat l’Estat de Dret, violència és que el PP estiguera content quan Garzón va jutjar a Barrionuevo i ara diguen que és un roig, violència són els judicis polítics que encara es fan a aquest Estat, violència és que hem estat, i estem, durant molt de temps callant i tragant, violència són moltes altres coses que podria continuar dient i escriure desenes i desenes de pàgines, així que pararé ací.
Arrel de tot açò jo em pregunto que com hem pogut estar tant de temps tan cecs, sempre ens han tapat la boca, parlar de la dictadura sempre ha sigut un tema tabú, igual que de la monarquia que ara hem descobert tan corrupta o més que Camps, Matas, Chaves, i molts altres, que eixe és un altre cas a banda. Però per a mi no hi ha pitjor cosa a tot açò que la traïció que hem sofert per part del Partido “Socialista” “Obrero” Español, suposadament contrari a la dictadura, però ple de gent defensora de la llei d’amnistia i altres tantes coses que tapen la dictadura, la monarquia i la corrupció i fan que jutges que busquen condemnar als delinqüents siguen condemnats. És de vergonya, de molta vergonya tota aquesta manipulació durant tants anys, tot i que després de tant de temps és més que evident que no es condemnarà a ningú per estar tots morts, però que menys que un reconeixement de les víctimes causades per una guerra i una dictadura, igual que el “Generalísimo” va reconèixer les víctimes de la guerra per part dels republicans, encara que era evident que mataren nacionals, va haver un alçament il·legítim. Com anava dient, tots dos bàndols tenen els mateixos drets, encara que per aconseguir que siguen reals hem de fer que caiguen les institucions que vénen de la dictadura i substituir-les per unes institucions plurals i vertaderament democràtiques. Per això hem d’anar tots al carrer i fer aquell crit que Jaume I va fer a Portopí: VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!!!
Castellano:
Ahora resulta que han condenado al juez Baltasar Garzón a once años de inhabilitación en la justicia, es decir, lo han apartado para siempre de su carrera como magistrado y se lo han quitado del medio por hurgar en las heridas equivocadas, una es la herida abierta por la dictadura franquista que trataron de curar o más bien dicho de taponar con una simple venda cuando el agujero que había, merecía una cirugía y muchos puntos, muchos y muchos puntos. La otra herida es la abierta ya a posteriori por una serie de políticos descendientes de esa dictadura retrograda y anticuada, que lo único que hace es no permitir que nuestra sociedad vaya adelante, esta herida que hurgó es conocida por todos como la trama Gürtel, la diferencia con la anterior es que esta continuaba y continúa abierta del todo, porque esta no han tenido suficiente tiempo para taparla, de hecho ha sido por la que realmente se han llevado por delante al magistrado, por realizar escuchas “ilegales” a los abogados de los imputados.
Una vez hecha esta introducción creo que no estaría nada mal hacer una definición de justicia alternativa a la que todos tenemos en mente o que deberíamos tener en mente, ahí va, la justicia es un órgano de ámbito estatal utilizado por la derecha española para controlar que no salga a la luz toda la mierda que han tapado. Porque si no es esta la verdadera definición de justicia, no puedo entender la razón de que quien busca ver quién ha cometido el delito sea condenado y los que han cometido el delito sean liberados. No puedo entender cómo es que Camps haya sido librado de todos sus cargos, cuando es más que evidente que es culpable, y que Garzón, el juez que llevaba la investigación de la trama que había regalado trajes al Muy Honorable ex-Presidente de la Generalitat Valenciana, haya sido condenado con la inhabilitación de su cargo durante once años. Por ello, utilizando como modelo la canción Violència de Orxata Sound Sistema, sin querer plagiar nada, digo, violencia es que el franquismo esté impune, violencia es que Camps esté libre, violencia es que se le haga un homenaje a un exministro de Franco, violencia es la justicia española, violencia es que después de tantos años de “democracia” quieran continuar tapando los crímenes del franquismo, violencia es que después de tantos años de “democracia” no se hayan renovado las instituciones, violencia es que condenen a Garzón a 11 años de inhabilitación, violencia es esta “democracia”, violencia es la ley de amnistía, violencia es que haya gente que no quiera ver todo esto, violencia son los medios de comunicación, violencia es que se diga que ha triunfado el Estado de Derecho, violencia es que el PP estuviera contento cuando Garzón juzgó a Barrionuevo y ahora digan que es un rojo, violencia son los juicios políticos que todavía se hacen en este Estado, violencia es que hemos estado, y estamos, durante mucho tiempo callando y tragando, violencia son otras muchas cosas que podría continuar diciendo y escribir decenas y decenas de páginas, así que pararé aquí.
A raíz de todo esto yo me pregunto que como hemos podido estar tanto tiempo tan ciegos, siempre nos han tapado la boca, hablar de la dictadura siempre ha sido un tema tabú, igual que de la monarquía que ahora hemos descubierto tan corrupta o más que Camps, Matas, Chaves, y otros muchos, que ese es otro caso a parte. Pero para mí no hay peor cosa en todo esto que la traición que hemos sufrido por parte del Partido “Socialista” “Obrero” Español, supuestamente contrario a la dictadura, pero lleno de gente defensora de la ley de amnistía y otras tantas cosas que tapan la dictadura, la monarquía y la corrupción y hacen que jueces que buscan condenar a los delincuentes sean condenados. Es de vergüenza, de mucha vergüenza toda esta manipulación durante tantos años, a pesar de que después de tanto tiempo es más que evidente que no se condenará a nadie para estar todos muertos, pero que menos que un reconocimiento de las víctimas causadas por una guerra y una dictadura, igual que el “Generalísimo” reconoció las víctimas de la guerra por parte de los republicanos, aunque era evidente que mataran nacionales, hubo un alzamiento ilegítimo. Como iba diciendo, ambos bandos tienen los mismos derechos, aunque para conseguir que sean reales tenemos que hacer que caigan las instituciones que vienen de la dictadura y sustituirlas por unas instituciones plurales y verdaderamente democráticas. Por eso tenemos que ir todos a la calle y gritar aquello que Jaume I gritó en Portopí: VERGÜENZA, CABALLEROS, VERGÜENZA!!!
I ací la cançó d’on he basat part de l’escrit. / Y aquí la canción de donde he basado parte del escrito. [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FBAj_qD2uFY[/youtube]
