Qui som? D’on venim i com hem aplegat fins ací? Aquestes són tres preguntes que alguna vegada tot el món s’ha fet, preguntes gens fàcils de contestar, preguntes que ens poden dur a un conflicte intern, però jo crec haver-li trobat una resposta a cada una, una resposta que concorda amb la situació política, econòmica i social que ara mateix estem vivint. Una resposta que potser ens ajudarà a avançar cap a un futur millor, un futur que ens done esperança, un futur pel que començar a lluitar.

Qui som? Nosaltres som treballadors i estudiants, persones que no han nascut a una família que els dóna privilegis, persones que no trauen benefici del treball i explotació d’altres, persones honestes, amb ganes de poder viure sense passar cap necessitat i sense que els seus drets i llibertats es vegen reduïts.

D’on venim i com hem aplegat fins ací? Venim del poble, venim de gent igual que nosaltres, gent treballadora i estudiant, gent que ha estat durant molts anys reprimida. I ha sigut precisament gràcies a tota eixa gent que estem ací, gràcies a les seues lluites als carrers, gràcies a que no s’han rendit mai, gràcies a que pensaven, igual que nosaltres fem, en el seu futur, en el dels seus fills, en el dels seus néts. Però el camí no ha sigut fàcil, ha sigut un camí llarg on hi ha hagut moltes baixes, moments de desesperança i voler abandonar, repressió per part de les altes esferes, però també hi ha hagut èxits, temps en els que tots lluitaven pels seus drets, moments d’alegria i de ganes de buscar un futur millor.

I ara ha aplegat el moment de tornar a reviure l’esperit d’aquelles persones que ens van fer arribar fins on estem, de ser els que en un futur li donen la resposta a qui es faça eixes preguntes, per que el govern neoliberal del PP, conduït per Merkozy i pels mercats, ens ha imposat una reforma laboral que retalla els nostres drets com a treballadors, duent-nos a un futur de precarietat laboral. Però ja no només és la lluita per la reforma laboral, sinó que també és la lluita contra les retallades en educació, en sanitat, el fet de que vullguen privatitzar la justícia, que lleven la llei de l’avortament, que tinguen recorregut al Tribunal Constitucional el matrimoni homosexual i tot el que vindrà, ara que ja han passat les eleccions andaluses i asturianes, la que ens espera és menuda…

Potser també us pregunteu el perquè del meu no rotund a la reforma laboral, doncs aquest no, és degut a que en cas de que et vagen a acomiadar improcedentment s’ha baixat de 40 dies per anys treballat a 33 dies per any treballat, també a que s’han ampliat les causes de l’acomiadament procedent, que és a 20 dies per any treballat, permetent ara que els empresaris puguen fer un ERO amb la simple declaració, de que preveuen perdudes o que durant tres trimestres seguits que no han guanyat tant com abans, afegir que aquests EROs no tindran perquè ser comunicats a la justícia igual que fins ara, podent així fer-los quan els vinga bé, a més a més, també han fet que els sindicats no pinten res a les empreses, ja que els acords col·lectius podran fer-se i desfer-se com li convinga a l’empresari, a més de que aquest sense justificació cap podrà baixar-li el sou als seus treballadors o tindre-los en les condicions que ell vullga. I igual que aquestes, unes altres tantes mesures que afavoreixen l’empresari i fan que els treballadors perguen drets i tinguen un treball precari.

Per aquestes raons es fa una crida a que el dia 29 de Març, dijous, ningú vaja a treballar i tot el món isca al carrer a lluitar pels seus drets, per les seues llibertats, contra la reforma laboral, contra un futur incert, perquè nosaltres som treballadors i estudiants, venim del poble i hem aplegat fins ací gràcies a les lluites dels nostres avantpassats i no permetrem que un govern neoliberal ens faça tornar 100 anys enrere en qüestió política, econòmica i social. Units fem força. Units podem. Units vencerem. Perquè el poble unit mai serà vençut, mai podran amb la majoria. Tots a la lluita. Tots al carrer.

Tweet

Valencià:

Ja fa un temps que no se’m veu ni un pèl per ací, la veritat que no tinc cap excusa, simplement que no m’abellia massa posar-me a escriure, i això que han passat moltes coses, hi ha hagut moltes mobilitzacions i encara les està havent. Per això volia parlar un poc de tot açò de la primavera valenciana, la intifalla i la vaga del dia 29. I encara que són tres temes en que un es pot allargar molt, sobretot jo, intentaré comprimir-ho.

Primer començaré amb la primavera valenciana, per ser allò que primer ha passat i perquè ha fet que hi hagen més mobilitzacions. Ja quan va començar tot això del Lluís Vives i abans de que es coneixera com primavera valenciana ja vaig fer un escrit, molt cutre per cert, però ara que ja ha passat, veig la necessitat de contar allò que vaig viure jo eixe dilluns en el que València va convertir-se en un vertader camp de batalla, on realment semblàvem l’enemic. Però primer he de començar pel final del dia, per les declaracions del cap de policia, que afirmava haver intentat negociar amb els i les joves, MENTIDA, encara que si que és cert que quan vam tallar el carrer Xàtiva la policia no va dir ni fer res, va ser ja quan ens vam dirigir cap a la Plaça d’Espanya, que ens van tallar el pas amb dos furgons a l’entrada de la Plaça de sant Agustí i van eixir uns quants antiavalots amb la porra a una mà i el casc a l’altra, cosa que ens va fer mig aturar-nos, però en vore que continuàvem, sense obrir la boca, van posar-se els cascos i van començar a córrer cap a nosaltres, que vam rodejar-los i vam entrar a la Plaça de Sant Agustí, i bé, a partir d’eixe moment ja és tot sabut… Ara, que més dir que té collons que la delegada de govern encara no s’haja dignat a dimitir, encara que a estes altures ja no ho farà.

Després ha vingut la intifalla, que realment no era més que utilitzar les falles per a allò que realment són, la protesta, una protesta que moleste als de dalt, com és el fet d’anar a les mascletades a xiular-li a la Rita i a tota la seua família pepera o com jo he fet duent una xapeta en contra de les retallades, que per molt que puga parèixer una ximpleria, tot el món a la meua falla s’ha fixat, o fer les falles populars i combatives (que es fan tots els anys) o fer un concert el mateix dia de l’ofrena i així moltes altres coses, amb les que realment s’ha demostrat que ha molestat als de dalt, quan les falleretes van fer un comunicat en contra de les xiulades, quan a l’ajuntament abans i després de cada mascletà posaven la música a tota hòstia i de seguida passaven els cotxets de la neteja per baix del balcó, quan he sentit queixes pel concert del dia 17, quan tots els faxorres de la meua falla cada volta que em veien comentaven que duia la xapeta i així tantes altres coses.

I finalment, el dia 29 d’aquest mes vindrà la vaga general, una vaga que, tot i ser convocada pels venuts dels sindicats, li hem de donar tot el nostre suport, perquè ja no és només eixa reforma laboral que ens han implantat i que, després d’haver-me llegit tant la reforma com la Constitució, té certs punts que toquen la inconstitucionalitat, sinó que són també les retallades que estem patint per part de Generalitat i, quan siguen les eleccions, del Govern central, és això que diuen de que volen revisar el dret a vaga, és el fet de que el partit del Govern tinga recorreguda al Tribunal Constitucional la llei del matrimoni homosexual, és el fet de que estiguen plantejant-se privatitzar la justícia, és el fet de que vullguen contentar a l’Església amb tot això d’Educació per a la Ciutadania, és el fet de que vullguen llevar-li a la dona el dret d’avortar lliurement, és el fet de que hi ha corrupció fins al poble més menut, és el fet de que hagen malbaratat els diners en coses innecessàries, és el fet de que Camps i Costa estiguen lliures, és el fet de que el gendre del rei estiga sent jutjat per corrupció, és l’Estratègia Universitària 2015, que no tot el món coneix, són tantes coses que podria estar ací anys.

Però la millor part arriba ara, i és quan la gent et diu, però si al Lluís Vives hi havia calefacció, però si a tu no t’afecten les retallades directament, però si uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però si això de l’EU 2015 és una mentida, però si, però si, però si… I és quan tu respons, potser que el Lluís Vives tinguera calefacció, però veient el panorama, un no s’ha d’esperar a que li la tallen, sinó fóra per la unitat popular i per la solidaritat per part d’altres no s’haguera aconseguit mai cap avançament social. Sí, uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però no en funció de president de la Generalitat Valenciana. Sí, potser a mi no m’afecten directament, de moment, però li afecten als meus pares amb la pujada de l’IRPF o pagant la meua universitat, perquè el País Valencià té les taxes més cares de tot l’Estat, i m’afectaran el dia que vaja al metge i em neguen l’atenció, o quan la universitat siga més cara encara, que ací al País Valencià és el segona més cara de l’Estat. Si l’EU 2015 és una mentida, com és que està publicada al BOE?…

I després de tant de “però si” és quan et canses i els envies a tots a la merda.

Castellano:

Ya hace un tiempo que no se me ve ni un pelo por aquí, la verdad que no tengo ninguna excusa, simplemente que no me apetecía demasiado ponerme a escribir, y eso que han pasado muchas cosas, ha habido muchas movilizaciones y todavía las está habiendo. Por eso quería hablar un poco de todo esto de la primavera valenciana, la intifalla y la huelga del día 29. Y aunque son tres temas en que uno se puede alargar mucho, sobre todo yo, intentaré comprimirlo.

Primero empezaré con la primavera valenciana, por ser lo que primero ha pasado y porque ha hecho que hayan más movilizaciones. Ya cuando empezó todo esto del Lluís Vives y antes de que se conociera como primavera valenciana ya hice un escrito, muy cutre por cierto, pero ahora que ya ha pasado, veo la necesidad de contar lo que viví yo ese lunes en el que Valencia se convirtió en un verdadero campo de batalla, donde realmente parecíamos el enemigo. Pero primero tengo que empezar por el final del día, por las declaraciones del jefe de policía, que afirmaba haber intentado negociar con los y las jóvenes, MENTIRA, aunque si que es cierto que cuando cortamos la calle Xàtiva la policía no dijo ni hizo nada, fue ya cuando nos dirigimos hacia la Plaza de España, que nos cortaron el paso con dos furgones a la entrada de la Plaza de San Agustín y salieron unos cuántos antidisturbios con la porra en una mano y el casco en la otra, cosa que nos hizo medio pararnos, pero al ver que continuábamos, sin abrir la boca, se pusieron los cascos y empezaron a correr hacia nosotros, que los rodeamos y entramos en la Plaza de San Agustín, y bien, a partir de ese momento ya es todo sabido… Ahora, que más decir que tiene cojones que la delegada de gobierno todavía no se haya dignado a dimitir, aunque a estas alturas ya no lo hará.

Después ha venido la intifalla, que realmente no era más que utilizar las fallas para lo que realmente son, la protesta, una protesta que moleste a los de arriba, como es el hecho de ir a las mascletás a silbarle a Rita y a toda su familia pepera o como yo he hecho llevando una chapita en contra de los recortes, que por mucho que pueda parecer una tontería, todo el mundo en mi falla se ha fijado, o hacer las fallas populares y combativas (que se hacen todos los años) o hacer un concierto el mismo día de la ofrenda y así otras muchas cosas, con las que realmente se ha demostrado que ha molestado a los de arriba, cuando las falleritas hicieron un comunicado en contra de los silbidos, cuando en el ayuntamiento antes y después de cada mascletá ponían la música a toda hostia y enseguida pasaban los cochecitos de la limpieza por debajo del balcón, cuando he oido quejas por el concierto del día 17, cuando todos los fachorros de mi falla cada vez que me veían comentaban que llevaba la chapita y así tantas otras cosas.

Y finalmente, el día 29 de este mes vendrá la huelga general, una huelga que, a pesar de ser convocada por los vendidos de los sindicatos, le tenemos que dar todo nuestro apoyo, porque ya no es sólo esa reforma laboral que nos han implantado y que, después de haberme leído tanto la reforma como la Constitución, tiene ciertos puntos que rozan la inconstitucionalidad, sino que son también los recortes que estamos sufriendo por parte de Generalitat y, cuando sean las elecciones, del Gobierno central, es esto que dicen de que quieren revisar el derecho a huelga, es el hecho de que el partido del Gobierno tenga recurrida ante el Tribunal Constitucional la ley del matrimonio homosexual, es el hecho de que estén planteándose privatizar la justicia, es el hecho de que quieran contentar a la Iglesia con todo esto de Educación para la Ciudadanía, es el hecho de que quieran quitarle a la mujer el derecho de abortar libremente, es el hecho de que hay corrupción hasta en el pueblo más pequeño, es el hecho de que hayan derrochado el dinero en cosas innecesarias, es el hecho de que Camps y Costa estén libres, es el hecho de que el yerno del rey esté siendo juzgado por corrupción, es la Estrategia Universitaria 2015, que no todo el mundo conoce, son tantas cosas que podría estar aquí años.

Pero la mejor parte llega ahora, y es cuando la gente te dice, pero si en el Lluís Vives había calefacción, pero si a ti no te afectan los recortes directamente, pero si unos trajes se los regalan a cualquiera, pero si esto de la EU 2015 es una mentira, pero si, pero si, pero sí… Y es cuando tú respondes, quizás el Lluís Vives tuviera calefacción, pero viendo el panorama, uno no se tiene que esperar a que se la corten, sino fuera por la unidad popular y por la solidaridad por parte de otros no se hubiera conseguido nunca ningún avance social. Sí, unos trajes se los regalan a cualquiera, pero no en función de presidente de la Generalitat Valenciana. Sí, quizás a mí no me afectan directamente, de momento, pero le afectan a mis padres con la subida del IRPF o pagando mi universidad, porque el País Valenciano tiene las tasas más caras de todo el Estado, y me afectarán el día que vaya al médico y me nieguen la atención. Si la EU 2015 es una mentira, ¿cómo es que está publicada en el BOE?…

Y después de tanto “pero si” es cuando te cansas y los envías a todos a la mierda.

Tweet