Arxiu mensual: febrer de 2012

Congrés del Bloc Jove a Silla

Publicat el per
Respon

Després d’un llarg dia de debat, hi ha una cosa que m’ha quedat molt clara, i és que tot i les diferents postures dins d’un mateix partit polític, aquestes el fan enriquir-se i enfortir-lo, per això estic convençut de que al VIII congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià vam eixir més enfortits que mai i sent, com era el hashtag de Twitter, més Compromís. També he de dir que no tot van ser color rosa i flors, perquè també hi ha algunes coses que no em van agradar. Però primer m’agradaria comentar la impressió, com a nou militant que sóc, que vaig tindre amb la gent.

Fa cosa de tres o quatre mesos que estic afiliat al partit, sense conèixer ningú més que aquells amb qui vaig parlar per a la pròpia afiliació i poc després gent que vaig conèixer via xarxes socials i ja en eixe moment em va donar la sensació de que em trobaria a gust amb la gent que m’aniria trobant pel camí, perquè tots van ser molt propers amb mi i van fer que em trobara bé entre ells. Encara així em donava molt de respecte anar a Silla jo a soles, sense saber massa bé a qui apropar-me ni saber realment amb quin tipus de persones podria trobar-me, però tal com va anar passant el dia aquesta por també es va anar passant, perquè amb una excusa o amb una altra, vaig començar a parlar amb vosaltres, i tots vau estar bé amb mi, sense mostrar cap tipus de rebuig, sobretot a partir del sopar, ja que vam començar a parlar tots, contant-nos històries, menjant, bevent, ballant després al pub, i moltes altres coses, que em van fer vore que tots éreu unes persones molt meravelloses, amb els mateixos, o pareguts, interessos que els meus i, igual que jo, amb ganes de conèixer gent nova. Per tant a la gent amb qui vaig estar el dissabte dia 18 de febrer, només puc dir-vos que moltes gràcies, perquè vau fer que tinguera un dia molt agradable i em vau fer tindre més ganes de fer allò que fóra necessari per obrir un nou col·lectiu del Bloc Jove a la comarca del Camp del Túria, junt amb Ramon Sanchis i tants i tantes altres joves que segur tenen ganes de buscar una alternativa política al seu poble o la seua comarca, de treballar i de passar-se-ho tan bé com jo m’ho vaig passar ahir.

Ara, açò és la part bonica, i d’ací endavant prepareu-vos per a rebre d’hòsties per totes bandes, evidentment és broma, però si que vull a partir d’ací fer una crítica sobre alguns fets del dissabte, recalcant tant coses bones com roïnes que vaig vore. Primer de tot, com no, tinc l’obligació de fer referència a la pantalleta dels tuits de #mescompromis que es va habilitar, perquè la veritat que va ser tot un èxit i baix el meu punt de vista una manera molt original de que es sapigueren les opinions de tots i totes d’allò que anava passant al congrés, a més de riure’s també un poc de coses que posava la gent…

Ara ja sí que començaré amb coses que potser gent es senta ofesa, encara que no m’agradaria que ho agafaren com un atac, sinó com una crítica que pot ajudar en un futur a ser millors. D’aquesta manera tractaré de dir la meua opinió d’una manera “lijt” i començant per ordre temporal. Per aquesta raó començaré amb el debat de la ponència política, que sincerament em va parèixer desastrosa, però ja no per la forma de presentar-la, sinó per què el col·lectiu de València va fer una esmena a la totalitat de la ponència, que, baix el meu punt de vista, per molt que digueren que no era la intenció, pareixia que estaven dient-li als ponents que eren uns inútils que no sabien fer la o amb un canut… Però al menys els ponents, sobretot Reis Gallego, per ser qui donava la cara, en lloc de prendre-se-ho a malament i fer un món, van transaccionar la esmena, igual que van fer amb tantes altres, permetent que totes les postures del partit es veren reflectides. Perquè com ja he dit al començament, la pluralitat ens fa forts i  ens fa fer vore a la gent de l’exterior que no som doctrinaris i per tant acceptem noves propostes. Encara així degut a l’embolic que hi havia, vaig decidir abstindrem per no tindre clar del tot allò que estava votant, no com molts pensaríeu per fer la gràcia.

La següent qüestió que crec que no es va fer gens bé, es el fet de que a l’últim moment es presentara una candidatura alternativa, perquè tot i que la normativa replega que és completament acceptable, a mi em sembla un colp baix i no ganes de fer política. Amb tot açò no vull dir que tinga res en contra de la candidatura Sí al futur, més País Valencià, sinó que crec que la candidatura deuria d’haver-se donat a conèixer abans i no que li aplegara a la gent a l’últim moment mitjançant rumors. Però igual que tinc per a uns tinc per als altres, perquè no em va semblar gens bé quan el xic que va eixir a defensar la candidatura Més Compromís, que ara no recordo el seu nom i això que vaig estar parlant amb ell una bona estona, quin idiota estic fet, va començar a tirar llenya al foc, fent molt més gran la flama que hi havia encesa entre una candidatura i l’altra, per sort ningú de la candidatura Sí al futur, més País Valencià va continuar la discussió, perquè podria haver acabat en una gran bomba.

I ja per acabar, recalcar les intervencions de gent de diferents partits i formacions que havien sigut convidats i l’acte de cloenda on es va fer un homenatge als “jubilats” i vam sentir tots el nostre himne seguit del crit: País Valencià, lliure i sobirà!

Hòstia, doncs ara que m’he fixat, em pareix que he soltat un bon rotllaco, no o què? Però espero que no se us haja fet massa pesat i que us haja agradat. Gràcies per llegir-me, aahh, i els filòlegs perdoneu-me si hi ha alguna

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=jaebG2gAh9c&feature=related[/youtube]

IES Lluís Vives

Publicat el per
3

Más abajo está en castellano.

València:

La veritat que m’agradaria donar-li a açò que vaig a escriure cert to humorístic, perquè així els fets no pareixerien allò que són, però no tinc gràcia i “tinc la llet torta”, així que em limitaré a dir la meua opinió. I de què està parlant el tio aquest?, vos preguntareu. Doncs estic parlant dels fets ocorreguts fa dos dies front a l’institut Lluís Vives i ahir per mostrar la contra als fets ocorreguts i com ocorrerà avui, dia 17 a partir de les 12:30 per la mateixa raó.

Fa dos dies, quan els alumnes de l’IES Lluís Vives van eixir de classe sobre les 15 hores, van decidir fer una protesta sobre les retallades que està sofrint l’educació i per això van concentrar-se davant del seu institut, que es troba front a l’estació del Nord, en ple centre de València, i, evidentment, com era una concentració prevista, encara que menuda, hi havia policia espanyola, o millor dit, gossos de pressa d’aquest sistema feixista i corrupte. El problema va començar quan els alumnes de l’institut van decidir tallar el carrer Xàtiva paralitzant així el trànsit, però aquesta acció no va durar ni cinc minuts, perquè els gossos de pressa van ordenar als menors, alguns de 14 anys, alçar-se i permetre que el trànsit tornara a ser normal i arrel de la negativa dels alumnes, van carregar contra tots ells, aplegant a detindre a un menor de 17 anys al·legant que va intentar mossegar-los, no he vist excusa més idiota a la meua vida, veig prou inviable que una persona que està sent reduïda pels gossos, no se li ocórrega una altra cosa que posar-se a mossegar-los, a no ser que els estiguera pegant punyades i potades i siga la mateixa metàfora que estic utilitzant jo… En qualsevol cas, no són acceptables ni tolerables els atacs policials a uns alumnes, en la seua majoria menors d’edat, que van fer una asseguda tallant el trànsit per protestar contra les retallades.

Però la cosa no va acabar ací, sinó que ahir, la gent no va quedar-se a sa casa i milers de persones van tornar a la lluita, per continuar allò que els alumnes de l’IES Lluís Vives van començar, la lluita en contra de les retallades, i per denunciar la violenta càrrega policial. I, com no, els gossos de pressa no van poder resistir-se, necessitaven atacar, i com que ja feia temps que no li’ls donaven llum verda per a reprimir qualsevol acció en contra de “l’ordre públic”, van atacar i van acabar detenint fins a 11 persones, de les quals un va haver de ser enviat  l’hospital, degut a la brutalitat policial, un altre era un menor d’edat, i 8 han hagut de passar la nit als calabossos. En aquesta ocasió els gossos van al·legar que els manifestants van tornar a tallar el trànsit i quan una dona va intentar passar, van pujar-se damunt del cotxe provocant-li un atac d’ansietat a la conductora, que, segons les declaracions dels manifestants, no és cert, i a més a més, en cas de que ho fóra, la dona no em donaria cap pena, que no haguera intentat passar, estem en Guerra, i nosaltres no l’hem començada, van ser ells atacant-nos, atacant a menors, amics, amigues, alumnes, fills, filles, germans, germanes, en definitiva, companys i companyes, i per tant açò mereix una resposta organitzada per la nostra banda i així acabar amb aquest terrorisme de l’estat, encara que després ens venguen com irresponsables “perroflautas” i quan hi han protestes d’aquest tipus a països àrabs, diguen que són revolucions democràtiques…

Per poder demostrar tot açò hi han vídeos a la xarxa, vídeos on apareixen els alumnes de l’IES Lluís Vives sent arrastrats pels gossos i detenint al menor de 17 anys i un altre on ix una de les càrregues policials del dia d’ahir on una xica, que no estava fent res i passava per darrere d’un grup de policies que estava tractant d’immobilitzar a un altre xic, rebia una potada per part d’un dels policies, que en eixe moment es girava, sense vindre al cas. La veritat és que m’atreviria a predir que avui passarà exactament igual i també el dia 19, dia de mobilitzacions en contra de la reforma laboral, però insistisc, açò no és més que el començament d’una guerra que ens ha de dur a la victòria, a la fi de les privatitzacions en educació, sanitat i, en un proper futur, en justícia, a més d’altres tantes empreses públiques…

Ara, amb tot açò hi ha una cosa que m’ha quedat clara, vull acabar la meua carrera i treballar dignament, perquè si acabara de policia moriria… I com diuen Pirat’s Sound Sistema a la seua cançó de mossos d’esquadra, que podria aplicar-se als grisos: “Colla de gossos cabrons!!!”

PD: si l’escrit és un poc merdós perdoneu-me, l’he fet a classe.

 

Castellano:

La verdad que me gustaría darle a esto que voy a escribir cierto tono humorístico, porque así los hechos no parecerían lo que son, pero no tengo gracia y “tengo la leche torcida”, así que me limitaré a dar mi opinión. Y de que está hablando el tío este?, os preguntaréis. Pues estoy hablando de los hechos ocurridos hace dos días frente al instituto Lluis Vives y ayer para mostrar la contra a los hechos ocurridos y cómo ocurrirá hoy, día 17 a partir de las 12:30 por la misma razón.

Hace dos días, cuando los alumnos del IES Lluís Vives salieron de clase sobre las 15 horas, decidieron hacer una protesta sobre los recortes que está sufriendo la educación y por eso se concentraron ante su instituto, que se encuentra frente a la estación del Nord, en pleno centro de Valencia, i, evidentemente, como era una concentración prevista, aunque pequeña, había policía española, o mejor dicho, perros de presa de este sistema fascista y corrupto. El problema empezó cuando los alumnos del instituto decidieron cortar la calle Xàtiva paralizando así el tráfico, pero esta acción no duró ni cinco minutos, porque los perros de presa ordenaron a los menores, algunos de 14 años, levantarse y permitir que el tráfico volviera a ser normal y a raíz de la negativa de los alumnos, cargaron contra todos ellos, llegando a detener a un menor de 17 años alegando que intentó morderlos, no he visto excusa más idiota en mi vida, veo bastante inviable que una persona que está siendo reducida por los perros, no se le ocurra otra cosa que ponerse a morderlos, a no ser que los estuviera pegando puñetazos y patadas y sea la misma metáfora que estoy utilizando yo… En cualquier caso, no son aceptables ni tolerables los ataques policiales a unos alumnos, en su mayoría menores de edad, que hicieron una sentada cortando el tráfico para protestar contra los recortes.

Pero la cosa no acabó aquí, sino que ayer, la gente no se quedó en su casa y miles de personas volvieron a la lucha, para continuar lo que los alumnos del IES Lluís Vives empezaron, la lucha en contra de los recortes, y para denunciar la violenta carga policial. Y, como no, los perros de presa no pudieron resistirse, necesitaban atacar, y como ya hacía tiempo que no les daban luz verde para reprimir cualquier acción en contra de “el orden público”, atacaron y acabaron deteniendo hasta 11 personas, de las cuales uno tuvo que ser enviado el hospital, debido a la brutalidad policial, otro era un menor de edad, y 8 han tenido que pasar la noche a los calabozos. En esta ocasión los perros alegaron que los manifestantes volvieron a cortar el tráfico y cuando una mujer intentó pasar, se subieron encima del coche provocándole un ataque de ansiedad a la conductora, que, según las declaraciones de los manifestantes, no es cierto, y además, en caso de que lo fuera, la mujer no me daría ninguna pena, que no hubiera intentado pasar, estamos en Guerra, y nosotros no la hemos empezado, fueron ellos atacándonos, atacando a menores, amigos, amigas, alumnos, alumnas, hijos, hijas, hermanos, hermanas, en definitiva, compañeros y compañeras, y por lo tanto esto merece una respuesta organizada por nuestra parte y así acabar con este terrorismo del estado, aunque después nos vendan cómo irresponsables “perroflautas” y cuando hay protestas de este tipo en países árabes, digan que son revoluciones democráticas…

Para poder demostrar todo esto hay vídeos en la red, vídeos donde aparecen los alumnos del IES Lluís Vives siendo arrastrados por los perros y deteniendo al menor de 17 años y otro donde sale una de las cargas policiales del día de ayer donde una chica, que no estaba haciendo nada y pasaba por detrás de un grupo de policías que estaba intentando inmovilizar a otro chico, recibía una patada por parte de uno de los policías, que en ese momento se giraba, sin venir a cuento. La verdad es que me atrevería a predecir que hoy pasará exactamente igual y también el día 19, día de movilizaciones en contra de la reforma laboral, pero insisto, esto no es más que el comienzo de una guerra que nos tiene que llevar a la victoria, al fin de las privatizaciones en educación, sanidad y, en un próximo futuro, en justicia, además de otras tantas empresas públicas…

Ahora, con todo esto hay una cosa que me ha quedado clara, quiero acabar mi carrera y trabajar dignamente, porque si acabara de policía moriría… Y cómo dicen Pirat’s Sound Sistema a su canción de mossos d’escuadra, que podría aplicarse a los grises: “Colla de gossos cabrons!”, que quiere decir, “¡Pandilla de perros cabrones!”

PD: si el escrito es un poco mierdoso perdonadme, lo he hecho a clase.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=M11UsIr6q-8&feature=youtu.be[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MegJvh6bjic[/youtube]

Reforma laboral

Publicat el per
Respon

Más abajo está en castellano.

Valencià:

Potser hauria d’acabar de llegir la reforma laboral abans de fer-li una crítica, però es fa pesada i amb allò que he llegit crec que ja tinc prou per fer una xicoteta crítica, encara que això no vol dir que no me l’acabaré de llegir, una cosa no lleva l’altra, però això no ve al cas, així que comencem:

Des del govern ens han intentat vendre que la reforma laboral que s’ha aprovat per Reial Decret Llei, és a dir, una fórmula de legislació que permet l’aplicació immediata d’una llei, és estrictament necessària i per tant molt urgent i que busca el bé per a tots els treballadors i treballadores fent que els empresaris també isquen afavorits. De fet, quan un comença a llegir-se el preàmbul de la reforma laboral, veritablement sembla que siga bona per a tots i totes i que el PP siga, com ha dit avui la senyora De Cospedal, el partit dels treballadors, però açò és com els palosantos, per fora semblen boníssims, però com estiguen un poquet verds, només tastar-los ja notes l’aspror, en aquest cas l’aspror és de les mesures. Tant és així que en arribar a la quarta pàgina del preàmbul, quan encara et queden 5 per acabar-lo i 60 per acabar la reforma sencera, ja s’acaba la felicitat i veus que la cosa no va amb els treballadors sinó amb els empresaris.

Resumint la primera barbaritat diu que no és econòmicament racional que la majoria dels acomiadaments siguen improcedents i que la justificació dels acomiadaments procedents, “deuria ser més habitual en temps, com els actuals, de crisi econòmica”. La veritat que no puc acabar d’entendre aquest argument, després de dur quatre pàgines dient que s’ha de parar l’atur i que s’ha de fomentar la contractació per així augmentar l’ocupació, és com diria una professora de biologia que vaig tindre, infumable, sobretot quan una pàgina més avant, diuen que no té cap sentit que per acomiadament improcedent s’haja d’indemnitzar amb 45 dies per any treballat i un màxim de 48 mensualitats, i que per això fan una reducció a 33 dies per any treballat i un màxim de 24 mensualitats, encara que, per sort, no han reduït els 20 dies per any treballat de l’acomiadament procedent. Però, com no hi ha un però, com ja he dit han fet més ample el ventall de possibilitats per acomiadar a una persona procedentment, és a dir, ara es dedicaran a tirar al carrer a tot el personal sense quasi indemnització en lloc de fer com fins ara, aguantar als treballadors perquè tirar-los al carrer els eixia massa car, a més a més, la part més irònica del capítol on fan referència als acomiadaments, és com l’han anomenat, “Mesures per afavorir l’eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral”, ja ja ja ja que bo que és l’acudit… A no ser que per a ells afavorir l’eficiència del mercat laboral vullga dir “despedir a diestro y siniestro”.

Bé, continuem, també han fet una altra mesura que suposadament té la intenció d’acabar amb l’ocupació temporal i reduir també l’acomiadament, com tot al llarg de la reforma. Aquesta mesura és la reducció del temps màxim de duració d’un contracte temporal de 24 mesos a 12 mesos, sent la intenció molt bona, però una mesura inútil per dur-la a terme, perquè l’empresari podrà fer dos coses, la primera, que és la que suposadament es faria i per això seria efectiva la mesura, és que una volta s’haja acabat el temps del contracte temporal, es faria un contracte indefinit, l’altra, que és la que tots els empresaris faran, és dir-li adéu al treballador o treballadora i contractar una altra persona que faja la mateixa feina durant un altre any. Per tant si realment la intenció fora acabar amb els contractes laborals, aquesta mesura aniria acompanyada d’una obligació a l’empresari de contractar indefinidament a aquesta persona a no ser que l’empresa estiguera en un ERO o alguna cosa pareguda que impedira a l’empresa contractar a ningú més. Ara podeu pensar que l’empresa podria declarar perdudes durant un mes i al mes següent contractar una altra persona per a que li fera la feina, però també tinc una solució a açò, que seria la prohibició a l’empresa de que contractara a ningú en un temps de 6 mesos i sofrir inspeccions cada mes sense previ avís per si hi ha algú treballant en negre per a substituir aquesta manca de treballadors.

Una altra decisió que han pres ha sigut el llevar-li pràcticament tota la poca força que tenien als sindicats, de manera que l’empresari no tinga la necessitat de fer convenis ni acords amb ningú, podent així fer tot allò que vullga sense haver de justificar-li res a ningú i tornant així a l’època dels inicis del liberalisme, aquella època a la que Marx va escriure els seus llibres, i faig referència especial a “El Capital”. Parlo ara mateix de Marx, perquè sempre he defensat que tot i poder acceptar gran part del marxisme, hi havia algunes coses que veia antiquades i que calia modernitzar-les, però com la cosa continue en aquesta direcció, hauré de retirar les meues paraules i acceptar tots i cada un dels punts del marxisme, i això és una cosa que no m’agradaria fer, perquè només voldria dir que hem anat 200 anys enrere. Per això crec que els sindicats han de despertar de la seua llarga hibernació, lluitar pels drets de tots i deixar-se de ximpleries com això de que no van a convocar una vaga general perquè no és Rajoy qui la convoca sinó ells, és ridícul i infantil, com moltes de les coses que duen fent uns anys enrere…

Realment hi han moltes altres coses que contar, però he volgut comentar les tres més sonades i que més m’han cridat l’atenció, perquè sinó, tant com m’allargo, podria escriure pàgines senceres. Així que si voleu una informació més ampliada, feu com jo i llegiu-vos la reforma laboral i penseu per vosaltres mateixos i no deixeu-vos manipular pel que puga dir un o un altre. He d’escriure alguna cosa sobre açò.

 

 

Castellano:

Quizás tendría que acabar de leer la reforma laboral antes de hacerle una crítica, pero se hace pesada y con lo que he leído creo que ya tengo bastante para hacer una pequeña crítica, aunque esto no quiere decir que no me la vaya a acabar de leer, una cosa no quita la otra, pero esto no viene a cuento, así que empecemos:

Desde el gobierno nos han intentado vender que la reforma laboral que se ha aprobado por Real Decreto Ley, es decir, una fórmula de legislación que permite la aplicación inmediata de una ley, es estrictamente necesaria y por lo tanto muy urgente y que busca el bien para todos los trabajadores y trabajadoras haciendo que los empresarios también salgan favorecidos. De hecho, cuando uno empieza a leerse el preámbulo de la reforma laboral, verdaderamente parece que sea buena para todos y todas y que el PP sea, cómo ha dicho hoy la señora De Cospedal, el partido de los trabajadores, pero esto es como los caquis, por fuera parecen buenísimos, pero como estén un poco verdes, sólo probarlos ya notas la aspereza, en este caso la aspereza es de las medidas. Tanto es así que al llegar a la cuarta página del preámbulo, cuando todavía te quedan 5 para acabarlo y 60 para acabar la reforma entera, ya se acaba la felicidad y ves que la cosa no va con los trabajadores sino con los empresarios.

Resumiendo la primera barbaridad dice que no es económicamente racional que la mayoría de los despidos sean improcedentes y que la justificación de los despidos procedentes, “debería de ser más habitual en tiempos, como los actuales, de crisis económica”. La verdad que no puedo acabar de entender este argumento, después de llevar cuatro páginas diciendo que se tiene que frenar el paro y que se tiene que fomentar la contratación para así aumentar la ocupación, es como diría una profesora de biología que tuve, infumable, sobre todo cuando una página más adelante, dicen que no tiene ningún sentido que por despido improcedente se tenga que indemnizar con 45 días por año trabajado y un máximo de 48 mensualidades, y que por eso hacen una reducción a 33 días por año trabajado y un máximo de 24 mensualidades, aunque, por suerte, no han reducido los 20 días por año trabajado del despido procedente. Pero, como no hay uno pero, como ya he dicho han hecho más ancho el abanico de posibilidades para despedir a una persona procedentemente, es decir, ahora se dedicarán a echar en la calle a todo el personal sin casi indemnización en lugar de hacer como hasta ahora, aguantar a los trabajadores porque echarlos a la calle les salía demasiado caro, además, la parte más irónica del capítulo donde hacen referencia a los despidos, es como lo han llamado, “Medidas para favorecer la eficiencia del mercado de trabajo y reducir la dualidad laboral”, ja ja ja ja que bueno que es el chiste… A no ser que para ellos favorecer la eficiencia del mercado laboral quiera decir “despedir a diestro y siniestro”.

Bien, continuemos, también han hecho otra medida que supuestamente tiene la intención de acabar con la ocupación temporal y reducir también el despido, como todo a lo largo de la reforma. Esta medida es la reducción del tiempo máximo de duración de un contrato temporal de 24 meses a 12 meses, siendo la intención muy buena, pero una medida inútil para llevarla a cabo, porque el empresario podrá hacer dos cosas, la primera, que es la que supuestamente se haría y por eso sería efectiva la medida, es que una vez se haya acabado el tiempo del contrato temporal, se haría un contrato indefinido, la otra, que es la que todos los empresarios harán, es decirle adiós al trabajador o trabajadora y contratar otra persona que haga el mismo trabajo durante otro año. Por lo tanto si realmente la intención fuera acabar con los contratos laborales, esta medida iría acompañada de una obligación al empresario de contratar indefinidamente a esta persona a no ser que la empresa estuviera en un ERE o algo parecido que impidiera a la empresa contratar a nadie más. Ahora podéis pensar que la empresa podría declarar perdidas durante un mes y al mes siguiente contratar otra persona para que le hiciera el trabajo, pero también tengo una solución a esto, que sería la prohibición a la empresa de que contratara a nadie en un tiempo de 6 meses y sufrir inspecciones cada mes sin previo aviso por si hay alguien trabajando en negro para sustituir esta carencia de trabajadores.

Otra decisión que han tomado ha sido la de quitarle prácticamente toda la poca fuerza que tenían a los sindicatos, de forma que el empresario no tenga la necesidad de hacer convenios ni acuerdos con nadie, pudiendo así hacer todo aquello que quiera sin tener que justificarle nada a nadie y volviendo así a la época de los inicios del liberalismo, aquella época a la que Marx escribió sus libros, y hago referencia especial a “El Capital”. Hablo ahora mismo de Marx, porque siempre he defendido que a pesar de poder aceptar gran parte del marxismo, había algunas cosas que veía anticuadas y que había que modernizarlas, pero como la cosa continúe en esta dirección, tendré que retirar mis palabras y aceptar todos y cada uno de los puntos del marxismo, y esto es una cosa que no me gustaría hacer, porque sólo querría decir que hemos ido 200 años atrás. Por eso creo que los sindicatos tienen que despertar de su larga hibernación, luchar por los derechos de todos y dejarse de tonterías como eso de que no van a convocar una huelga general porque no es Rajoy quién la convoca sino ellos, es ridículo e infantil, como muchas de las cosas que llevan haciendo unos años atrás…

Realmente hay otras muchas cosas que contar, pero he querido comentar las tres más sonadas y que más me han llamado la atención, porque sino, tanto como me alargo, podría escribir páginas enteras. Así que si queréis una información más ampliada, haced como yo y leeos la reforma laboral y pensad por vosotros mismos y no dejaos manipular por el que pueda decir uno u otro. Tengo que escribir algo sobre esto.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PDchJx129EY[/youtube]

Vergonya, cavallers, vergonya! / Vergüenza, caballeros, vergüenza!

Publicat el per
Respon

Más abajo está en castellano.

Valencià:

Ara resulta que han condemnat al jutge Baltasar Garzón a onze anys d’inhabilitació en la justícia, és a dir, l’han apartat per a sempre de la seua carrera com a magistrat i se l’han llevat del mig per furgar a les ferides equivocades, una és la ferida oberta per la dictadura franquista que van tractar de curar o més ben dit de taponar amb una simple bena quan el forat que hi havia, mereixia una cirurgia i molts punts, molts i molts punts. L’altra ferida és l’oberta ja a posteriori per una sèrie de polítics descendents d’eixa dictadura retrograda i antiquada, que l’única cosa que fa és no permetre que la nostra societat vaja endavant, aquesta ferida que va furgar és coneguda per tots com la trama Gürtel, la diferència amb l’anterior és que aquesta continuava i continua oberta del tot, perquè aquesta no han tingut prou temps per a tapar-la, de fet ha sigut per la que realment s’han dut per davant al magistrat, per realitzar escoltes “il·legals” als advocats dels imputats.

Una vegada feta aquesta introducció crec que no estaria gens malament fer una definició de justícia alternativa a la que tots tenim en ment o que deuríem tindre en ment, ací va, la justícia és un òrgan d’àmbit estatal utilitzat per la dreta espanyola per controlar que no isca al llum tota la merda que han tapat. Perquè si no és aquesta la vertadera definició de justícia, no puc entendre la raó de que qui busca vore qui ha comés el delicte siga condemnat i els que han comés el delicte siguen lliurats. No puc entendre com és que Camps haja sigut lliurat de tots els seus càrrecs, quan és més que evident que és culpable, i que Garzón, el jutge que duia la investigació de la trama que havia regalat vestits al Molt Honorable ex-President de la Generalitat Valenciana, haja sigut condemnat amb la inhabilitació del seu càrrec durant onze anys. Per això, utilitzant com a model la cançó Violència d’Orxata Sound Sistema, sense voler plagiar res, dic, violència és que el franquisme estiga impune, violència és que Camps estiga lliure, violència és que se li faça un homenatge a un exministre de Franco, violència és la justícia espanyola, violència és que després de tants anys de “democràcia” vullguen continuar tapant els crims del franquisme, violència és que després de tants anys de “democràcia” no s’hagen renovat les institucions, violència és que condemnen a Garzón a 11 anys d’inhabilitació, violència és aquesta “democràcia”, violència és la llei d’amnistia, violència és que hi haja gent que no vullga vore tot açò, violència són els mitjans de comunicació, violència és que es diga que ha triomfat l’Estat de Dret, violència és que el PP estiguera content quan Garzón va jutjar a Barrionuevo i ara diguen que és un roig, violència són els judicis polítics que encara es fan a aquest Estat, violència és que hem estat, i estem, durant molt de temps callant i tragant, violència són moltes altres coses que podria continuar dient i escriure desenes i desenes de pàgines, així que pararé ací.

Arrel de tot açò jo em pregunto que com hem pogut estar tant de temps tan cecs, sempre ens han tapat la boca, parlar de la dictadura sempre ha sigut un tema tabú, igual que de la monarquia que ara hem descobert tan corrupta o més que Camps, Matas, Chaves, i molts altres, que eixe és un altre cas a banda. Però per a mi no hi ha pitjor cosa a tot açò que la traïció que hem sofert per part del Partido “Socialista” “Obrero” Español, suposadament contrari a la dictadura, però ple de gent defensora de la llei d’amnistia i altres tantes coses que tapen la dictadura, la monarquia i la corrupció i fan que jutges que busquen condemnar als delinqüents siguen condemnats. És de vergonya, de molta vergonya tota aquesta manipulació durant tants anys, tot i que després de tant de temps és més que evident que no es condemnarà a ningú per estar tots morts, però que menys que un reconeixement de les víctimes causades per una guerra i una dictadura, igual que el “Generalísimo” va reconèixer les víctimes de la guerra per part dels republicans, encara que era evident que mataren nacionals, va haver un alçament il·legítim. Com anava dient, tots dos bàndols tenen els mateixos drets, encara que per aconseguir que siguen reals hem de fer que caiguen les institucions que vénen de la dictadura i substituir-les per unes institucions plurals i vertaderament democràtiques. Per això hem d’anar tots al carrer i fer aquell crit que Jaume I va fer a Portopí: VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!!!

 

Castellano:

Ahora resulta que han condenado al juez Baltasar Garzón a once años de inhabilitación en la justicia, es decir, lo han apartado para siempre de su carrera como magistrado y se lo han quitado del medio por hurgar en las heridas equivocadas, una es la herida abierta por la dictadura franquista que trataron de curar o más bien dicho de taponar con una simple venda cuando el agujero que había, merecía una cirugía y muchos puntos, muchos y muchos puntos. La otra herida es la abierta ya a posteriori por una serie de políticos descendientes de esa dictadura retrograda y anticuada, que lo único que hace es no permitir que nuestra sociedad vaya adelante, esta herida que hurgó es conocida por todos como la trama Gürtel, la diferencia con la anterior es que esta continuaba y continúa abierta del todo, porque esta no han tenido suficiente tiempo para taparla, de hecho ha sido por la que realmente se han llevado por delante al magistrado, por realizar escuchas “ilegales” a los abogados de los imputados.

Una vez hecha esta introducción creo que no estaría nada mal hacer una definición de justicia alternativa a la que todos tenemos en mente o que deberíamos tener en mente, ahí va, la justicia es un órgano de ámbito estatal utilizado por la derecha española para controlar que no salga a la luz toda la mierda que han tapado. Porque si no es esta la verdadera definición de justicia, no puedo entender la razón de que quien busca ver quién ha cometido el delito sea condenado y los que han cometido el delito sean liberados. No puedo entender cómo es que Camps haya sido librado de todos sus cargos, cuando es más que evidente que es culpable, y que Garzón, el juez que llevaba la investigación de la trama que había regalado trajes al Muy Honorable ex-Presidente de la Generalitat Valenciana, haya sido condenado con la inhabilitación de su cargo durante once años. Por ello, utilizando como modelo la canción Violència de Orxata Sound Sistema, sin querer plagiar nada, digo, violencia es que el franquismo esté impune, violencia es que Camps esté libre, violencia es que se le haga un homenaje a un exministro de Franco, violencia es la justicia española, violencia es que después de tantos años de “democracia” quieran continuar tapando los crímenes del franquismo, violencia es que después de tantos años de “democracia” no se hayan renovado las instituciones, violencia es que condenen a Garzón a 11 años de inhabilitación, violencia es esta “democracia”, violencia es la ley de amnistía, violencia es que haya gente que no quiera ver todo esto, violencia son los medios de comunicación, violencia es que se diga que ha triunfado el Estado de Derecho, violencia es que el PP estuviera contento cuando Garzón juzgó a Barrionuevo y ahora digan que es un rojo, violencia son los juicios políticos que todavía se hacen en este Estado, violencia es que hemos estado, y estamos, durante mucho tiempo callando y tragando, violencia son otras muchas cosas que podría continuar diciendo y escribir decenas y decenas de páginas, así que pararé aquí.

A raíz de todo esto yo me pregunto que como hemos podido estar tanto tiempo tan ciegos, siempre nos han tapado la boca, hablar de la dictadura siempre ha sido un tema tabú, igual que de la monarquía que ahora hemos descubierto tan corrupta o más que Camps, Matas, Chaves, y otros muchos, que ese es otro caso a parte. Pero para mí no hay peor cosa en todo esto que la traición que hemos sufrido por parte del Partido “Socialista” “Obrero” Español, supuestamente contrario a la dictadura, pero lleno de gente defensora de la ley de amnistía y otras tantas cosas que tapan la dictadura, la monarquía y la corrupción y hacen que jueces que buscan condenar a los delincuentes sean condenados. Es de vergüenza, de mucha vergüenza toda esta manipulación durante tantos años, a pesar de que después de tanto tiempo es más que evidente que no se condenará a nadie para estar todos muertos, pero que menos que un reconocimiento de las víctimas causadas por una guerra y una dictadura, igual que el “Generalísimo” reconoció las víctimas de la guerra por parte de los republicanos, aunque era evidente que mataran nacionales, hubo un alzamiento ilegítimo. Como iba diciendo, ambos bandos tienen los mismos derechos, aunque para conseguir que sean reales tenemos que hacer que caigan las instituciones que vienen de la dictadura y sustituirlas por unas instituciones plurales y verdaderamente democráticas. Por eso tenemos que ir todos a la calle y gritar aquello que Jaume I gritó en Portopí: VERGÜENZA, CABALLEROS, VERGÜENZA!!!

 

 

I ací la cançó d’on he basat part de l’escrit. / Y aquí la canción de donde he basado parte del escrito. [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FBAj_qD2uFY[/youtube]

LOS COLORES

Publicat el per
4

Rojo, amarillo, verde y azul, naranja, violeta y los que quieras tú. No, no és sobre una cançó popular infantil del que vull parlar, sinó de l’associació que li donem als colors, i si vos pregunteu que com m’ha donat per pensar en aquesta tonteria, doncs mira, no ho sé la veritat.

A la nostra societat, hi han determinats colors que van units a determinades coses, ja siga un objecte, una emoció o alguna moralitat, encara que açò també em podria donar molt per a parlar. Per exemple, quan parlem del color verd associat a una emoció, pensem en l’esperança, però quan ens referim a demanar permís per fer alguna cosa, sabem que vol dir que ens l’estan donant. Però si és el color roig, sabríem que és una prohibició, encara que després en quant als sentiments està referit a l’amor i la passió, i per contra a la ràbia. També està el color negre que ens indica la soledat, la por, la foscor, coses dolentes com a norma general. I el blau, que transmet tranquil·litat i calma. I molts altres colors amb moltes altres associacions.

Però, per què en algunes situacions identifiquem els colors en alguna d’aquestes coses? La veritat és que jo no podria assegurar-ho, ni sóc sociòleg ni res que si li parega, però això no vol dir que no puga reflexionar sobre açò. Jo personalment em faig una altra pregunta per respondre aquesta, quins colors tindríem ara per representar aquestes coses si les fulles dels arbres foren negres, l’aigua fora roja i per tant també el cel, o la terra fóra rosa i la neu groga fort? Aquesta pregunta me la faig perquè penso que aquesta associació la venim fent pels colors de les coses que trobem a la natura. Potser estiga completament equivocat i açò és una barbaritat com un temple, però, no és per la nit quan apareixen els colors negres i la foscor?, quan tenim por d’allò que ens puga passar per la falta de visibilitat?, i com a tal, no és el color negre el que ens transmet la por, la soledat?, no és el color blau el que apareix quan es fa de dia, quan hi ha llum?, no són la tranquil·litat i la calma les que apareixen quan podem vore tot allò que passa al nostre votant?, no és precisament el color blau el que ens transmet aquesta calma i aquesta tranquil·litat?

Són moltes preguntes i podria formular moltes més en cada un dels colors que trobem a la natura, però com ja he dit, potser açò siga una barbaritat, i per descomptat és una ximpleria, però ara ja has acabat de llegir-ho, i pots traure les teues conclusions, o pensar que sóc idiota per escriure tota aquesta tonteria, però això ja és decisió teua.