Arxiu de la categoria: Igualtat

Ací parlaré sobre la igualtat de tots i totes…

Congrés del Bloc Jove a Silla

Publicat el per
Respon

Després d’un llarg dia de debat, hi ha una cosa que m’ha quedat molt clara, i és que tot i les diferents postures dins d’un mateix partit polític, aquestes el fan enriquir-se i enfortir-lo, per això estic convençut de que al VIII congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià vam eixir més enfortits que mai i sent, com era el hashtag de Twitter, més Compromís. També he de dir que no tot van ser color rosa i flors, perquè també hi ha algunes coses que no em van agradar. Però primer m’agradaria comentar la impressió, com a nou militant que sóc, que vaig tindre amb la gent.

Fa cosa de tres o quatre mesos que estic afiliat al partit, sense conèixer ningú més que aquells amb qui vaig parlar per a la pròpia afiliació i poc després gent que vaig conèixer via xarxes socials i ja en eixe moment em va donar la sensació de que em trobaria a gust amb la gent que m’aniria trobant pel camí, perquè tots van ser molt propers amb mi i van fer que em trobara bé entre ells. Encara així em donava molt de respecte anar a Silla jo a soles, sense saber massa bé a qui apropar-me ni saber realment amb quin tipus de persones podria trobar-me, però tal com va anar passant el dia aquesta por també es va anar passant, perquè amb una excusa o amb una altra, vaig començar a parlar amb vosaltres, i tots vau estar bé amb mi, sense mostrar cap tipus de rebuig, sobretot a partir del sopar, ja que vam començar a parlar tots, contant-nos històries, menjant, bevent, ballant després al pub, i moltes altres coses, que em van fer vore que tots éreu unes persones molt meravelloses, amb els mateixos, o pareguts, interessos que els meus i, igual que jo, amb ganes de conèixer gent nova. Per tant a la gent amb qui vaig estar el dissabte dia 18 de febrer, només puc dir-vos que moltes gràcies, perquè vau fer que tinguera un dia molt agradable i em vau fer tindre més ganes de fer allò que fóra necessari per obrir un nou col·lectiu del Bloc Jove a la comarca del Camp del Túria, junt amb Ramon Sanchis i tants i tantes altres joves que segur tenen ganes de buscar una alternativa política al seu poble o la seua comarca, de treballar i de passar-se-ho tan bé com jo m’ho vaig passar ahir.

Ara, açò és la part bonica, i d’ací endavant prepareu-vos per a rebre d’hòsties per totes bandes, evidentment és broma, però si que vull a partir d’ací fer una crítica sobre alguns fets del dissabte, recalcant tant coses bones com roïnes que vaig vore. Primer de tot, com no, tinc l’obligació de fer referència a la pantalleta dels tuits de #mescompromis que es va habilitar, perquè la veritat que va ser tot un èxit i baix el meu punt de vista una manera molt original de que es sapigueren les opinions de tots i totes d’allò que anava passant al congrés, a més de riure’s també un poc de coses que posava la gent…

Ara ja sí que començaré amb coses que potser gent es senta ofesa, encara que no m’agradaria que ho agafaren com un atac, sinó com una crítica que pot ajudar en un futur a ser millors. D’aquesta manera tractaré de dir la meua opinió d’una manera “lijt” i començant per ordre temporal. Per aquesta raó començaré amb el debat de la ponència política, que sincerament em va parèixer desastrosa, però ja no per la forma de presentar-la, sinó per què el col·lectiu de València va fer una esmena a la totalitat de la ponència, que, baix el meu punt de vista, per molt que digueren que no era la intenció, pareixia que estaven dient-li als ponents que eren uns inútils que no sabien fer la o amb un canut… Però al menys els ponents, sobretot Reis Gallego, per ser qui donava la cara, en lloc de prendre-se-ho a malament i fer un món, van transaccionar la esmena, igual que van fer amb tantes altres, permetent que totes les postures del partit es veren reflectides. Perquè com ja he dit al començament, la pluralitat ens fa forts i  ens fa fer vore a la gent de l’exterior que no som doctrinaris i per tant acceptem noves propostes. Encara així degut a l’embolic que hi havia, vaig decidir abstindrem per no tindre clar del tot allò que estava votant, no com molts pensaríeu per fer la gràcia.

La següent qüestió que crec que no es va fer gens bé, es el fet de que a l’últim moment es presentara una candidatura alternativa, perquè tot i que la normativa replega que és completament acceptable, a mi em sembla un colp baix i no ganes de fer política. Amb tot açò no vull dir que tinga res en contra de la candidatura Sí al futur, més País Valencià, sinó que crec que la candidatura deuria d’haver-se donat a conèixer abans i no que li aplegara a la gent a l’últim moment mitjançant rumors. Però igual que tinc per a uns tinc per als altres, perquè no em va semblar gens bé quan el xic que va eixir a defensar la candidatura Més Compromís, que ara no recordo el seu nom i això que vaig estar parlant amb ell una bona estona, quin idiota estic fet, va començar a tirar llenya al foc, fent molt més gran la flama que hi havia encesa entre una candidatura i l’altra, per sort ningú de la candidatura Sí al futur, més País Valencià va continuar la discussió, perquè podria haver acabat en una gran bomba.

I ja per acabar, recalcar les intervencions de gent de diferents partits i formacions que havien sigut convidats i l’acte de cloenda on es va fer un homenatge als “jubilats” i vam sentir tots el nostre himne seguit del crit: País Valencià, lliure i sobirà!

Hòstia, doncs ara que m’he fixat, em pareix que he soltat un bon rotllaco, no o què? Però espero que no se us haja fet massa pesat i que us haja agradat. Gràcies per llegir-me, aahh, i els filòlegs perdoneu-me si hi ha alguna

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=jaebG2gAh9c&feature=related[/youtube]

Respectuosos

Publicat el per
Respon

No sé com ni perquè he recordat avui un comentari d’algú que deia que havia sentit, a un bany públic, dir a un home que anava a ser pare que “mira si me sale culé i maricón”. La veritat és que moltes voltes pensem que els homosexuals, bisexuals i transexuals ja estem del tot acceptats per la nostra societat, que a ple segle XXI no pot existir l’LGTBfòbia, però coses com aquestes ens demostren que no és cert, que tot està per fer. No és només aquest cas el que m’ha fet reflexionar sobre açò, sinó que dia rere dia veiem aquest odi tant en gent coneguda per tots com en gent del carrer, com tu i com jo. Un exemple és el fet de que el govern actual tinga recorreguda davant del Tribunal Constitucional una llei que permet que dos persones del mateix sexe puguen casar-se. També fets com que el Papa diga que “el matrimoni homosexual és un desafiament perillós i contrari al bé comú” o tal volta “monseñor” Rouco Varela i tota la seua panda. A més de que hi haja gent que es dedique a escriure llibres que asseguren que poden acabar amb l’homosexualitat perquè aquesta ve d’un trauma infantil que hem oblidat i he de rememorar per a poder superar aquest efecte secundari.

Jo mateix me’n vaig adonar quan vaig “eixir de l’armari” i reconèixer que sóc bisexual, en uns inicis era poc inclinat a dir-ho per por a que la gent del meu voltant no m’acceptés, encara que ara tampoc és que vaja predicant-ho per tot arreu, perquè a ningú li va ni li ve, però ja sé que allò que no em permetia reconèixer públicament qui sóc era la marca que em va deixar una societat homòfoba que no acaba d’acceptar que dos persones del mateix sexe puguen estar enamorats l’un de l’altre. També vaig vore aquesta fòbia a les reaccions dels meus amics, “no m’ho havia imaginat mai, si no tens pluma, millor així”, al moment jo esperava una reacció de l’estil i la vaig vore normal, perquè jo mateix estava reaccionant així, però després em vaig donar compte de que no és més que una reacció marcada per l’LGTBfòbia i pels estereotips que hi han al voltant d’homosexuals, bisexuals i transsexuals. Amb açò també he d’aclarir que no li guardo cap rancor a cap d’ells.

Encara així, és una cosa que hem de canviar i que tot aquell que siga gai, lesbiana, bisexual o es sentiga del sexe contrari, ho diga sense cap por a la reacció que l’altra persona puga tindre, perquè l’altra persona ho vorà com una cosa normal, com una cosa que farà que qui està soltant-se de les cadenes que li ha posat una societat carcamal i antiquada es sentiga millor en si mateix perquè se n’adone de que no és un pes que ha d’aguantar un a soles sense dir-li-ho a ningú, sinó que no és cap pes, que és un pes imaginari que un a soles s’ha nugat amb unes, també imaginaries, cadenes. El problema és que açò no es solucionarà fins que des d’els diferents governs no facen res per a que la gent ho accepte, que no tinguen recorreguda la llei del matrimoni homosexual, fins que no hi haja una institució tan forta, per desgràcia, com és l’Església on tots els seus dirigents hagen reconegut públicament que estan completament en contra del matrimoni homosexual i fins i tot del simple fet de ser homosexuals, i ja no parlem dels transsexuals, HERETGIIIA. Fins que centres comercials i llibreries ni es plantegen la publicació d’un llibre on es diu que existeix una cura de l’homosexualitat com si fora una malaltia mental, fins que un home a un bany públic no diga que té por de que el seu futur fill siga “maricón” i fins que s’acaben moltes altres situacions que ocorren dia rere dia.

Amb tot açò no vull dir que l’homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat siga un tema tabú, tot el contrari, vull llevar-li el pes que té damunt, que qualsevol puga fer-li broma al seu amic o amiga per ser homosexual, bisexual o transsexual i no passe res perquè seria evident que és això, una broma i no un insult. Jo, sincerament, somio amb un món on no es done per suposat que eres heterosexual, on no hi haja sorpresa per no ser-ho, on és puga fer un dia de l’orgull gai que siga de caràcter festiu (com és ara) i siga acceptat per tots, sense rebre crítiques que diguen que això no és més que una reunió de “maricones” i “bolleras” (com no és ara). Somio amb el respecte i l’acceptació de tots i totes sense cap distinció entre persones diferents.

Però com ja he dit, encara queda molt per fer, i ho hauríem de fer i no quedar-nos de braços creuats aguantant aquests atacs contra la nostra persona, escrivint la nostra opinió com he fet jo, forçant a l’Església a que canvie la seua visió, forçant als estats a que faciliten la creació d’una llei del matrimoni homosexual, i si ja la tenen que no estiga recorreguda davant de cap tribunal, i moltes altres accions de conscienciació.

 

PD: Abans escric açò i ho publico, abans ix l’arquebisbe de Tarragona dient «distingeixo entre persones i el comportament de les persones. Com a persones, totes són fills de Déu. Hi ha comportaments que no són adequats ni per a la persona ni per a la societat, i això ho hem de pensar molt”, referint-se a l’homosexualitat.