Respectuosos

Publicat el per
Respon

No sé com ni perquè he recordat avui un comentari d’algú que deia que havia sentit, a un bany públic, dir a un home que anava a ser pare que “mira si me sale culé i maricón”. La veritat és que moltes voltes pensem que els homosexuals, bisexuals i transexuals ja estem del tot acceptats per la nostra societat, que a ple segle XXI no pot existir l’LGTBfòbia, però coses com aquestes ens demostren que no és cert, que tot està per fer. No és només aquest cas el que m’ha fet reflexionar sobre açò, sinó que dia rere dia veiem aquest odi tant en gent coneguda per tots com en gent del carrer, com tu i com jo. Un exemple és el fet de que el govern actual tinga recorreguda davant del Tribunal Constitucional una llei que permet que dos persones del mateix sexe puguen casar-se. També fets com que el Papa diga que “el matrimoni homosexual és un desafiament perillós i contrari al bé comú” o tal volta “monseñor” Rouco Varela i tota la seua panda. A més de que hi haja gent que es dedique a escriure llibres que asseguren que poden acabar amb l’homosexualitat perquè aquesta ve d’un trauma infantil que hem oblidat i he de rememorar per a poder superar aquest efecte secundari.

Jo mateix me’n vaig adonar quan vaig “eixir de l’armari” i reconèixer que sóc bisexual, en uns inicis era poc inclinat a dir-ho per por a que la gent del meu voltant no m’acceptés, encara que ara tampoc és que vaja predicant-ho per tot arreu, perquè a ningú li va ni li ve, però ja sé que allò que no em permetia reconèixer públicament qui sóc era la marca que em va deixar una societat homòfoba que no acaba d’acceptar que dos persones del mateix sexe puguen estar enamorats l’un de l’altre. També vaig vore aquesta fòbia a les reaccions dels meus amics, “no m’ho havia imaginat mai, si no tens pluma, millor així”, al moment jo esperava una reacció de l’estil i la vaig vore normal, perquè jo mateix estava reaccionant així, però després em vaig donar compte de que no és més que una reacció marcada per l’LGTBfòbia i pels estereotips que hi han al voltant d’homosexuals, bisexuals i transsexuals. Amb açò també he d’aclarir que no li guardo cap rancor a cap d’ells.

Encara així, és una cosa que hem de canviar i que tot aquell que siga gai, lesbiana, bisexual o es sentiga del sexe contrari, ho diga sense cap por a la reacció que l’altra persona puga tindre, perquè l’altra persona ho vorà com una cosa normal, com una cosa que farà que qui està soltant-se de les cadenes que li ha posat una societat carcamal i antiquada es sentiga millor en si mateix perquè se n’adone de que no és un pes que ha d’aguantar un a soles sense dir-li-ho a ningú, sinó que no és cap pes, que és un pes imaginari que un a soles s’ha nugat amb unes, també imaginaries, cadenes. El problema és que açò no es solucionarà fins que des d’els diferents governs no facen res per a que la gent ho accepte, que no tinguen recorreguda la llei del matrimoni homosexual, fins que no hi haja una institució tan forta, per desgràcia, com és l’Església on tots els seus dirigents hagen reconegut públicament que estan completament en contra del matrimoni homosexual i fins i tot del simple fet de ser homosexuals, i ja no parlem dels transsexuals, HERETGIIIA. Fins que centres comercials i llibreries ni es plantegen la publicació d’un llibre on es diu que existeix una cura de l’homosexualitat com si fora una malaltia mental, fins que un home a un bany públic no diga que té por de que el seu futur fill siga “maricón” i fins que s’acaben moltes altres situacions que ocorren dia rere dia.

Amb tot açò no vull dir que l’homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat siga un tema tabú, tot el contrari, vull llevar-li el pes que té damunt, que qualsevol puga fer-li broma al seu amic o amiga per ser homosexual, bisexual o transsexual i no passe res perquè seria evident que és això, una broma i no un insult. Jo, sincerament, somio amb un món on no es done per suposat que eres heterosexual, on no hi haja sorpresa per no ser-ho, on és puga fer un dia de l’orgull gai que siga de caràcter festiu (com és ara) i siga acceptat per tots, sense rebre crítiques que diguen que això no és més que una reunió de “maricones” i “bolleras” (com no és ara). Somio amb el respecte i l’acceptació de tots i totes sense cap distinció entre persones diferents.

Però com ja he dit, encara queda molt per fer, i ho hauríem de fer i no quedar-nos de braços creuats aguantant aquests atacs contra la nostra persona, escrivint la nostra opinió com he fet jo, forçant a l’Església a que canvie la seua visió, forçant als estats a que faciliten la creació d’una llei del matrimoni homosexual, i si ja la tenen que no estiga recorreguda davant de cap tribunal, i moltes altres accions de conscienciació.

 

PD: Abans escric açò i ho publico, abans ix l’arquebisbe de Tarragona dient «distingeixo entre persones i el comportament de les persones. Com a persones, totes són fills de Déu. Hi ha comportaments que no són adequats ni per a la persona ni per a la societat, i això ho hem de pensar molt”, referint-se a l’homosexualitat.

Volem TV3!!!

Publicat el per
Respon

Ja sé que no estic sent molt constant penjat articles i comentant coses noves, però estic un poc liat últimament i no tinc massa temps, potser en acabar gener ja tindre un poc més de temps, però bé, vos deixo amb açò:

Crec que no hi ha cap comunitat millor per viure avui en dia que el País Valencià, no t’has de preocupar per res, la indiferència és la millor forma de passar l’estona i a més a més, de segur que no et poses de mala llet. Però com se t’ocórrega pensar per tu mateix o, simplement, diferent al PP, ja tens l’embolic fet. És clar que no aniran a donar-te el passeig, ni si vas a una manifestació et pegaran sense cap raó (o si) com si estiguérem amb Franco, però de segur que tot el seu sèquit et farà la vida impossible, utilitzant d’arguments totes les mentides que els fills polítics de Franco s’han inventat durant tota la història de la “democràcia” i de tot el temps que han estat governant al País Valencià.

Tot açò ho dic, sobretot, per coses com que el País Valencià haja entrat en fallida o el cas Gürtel, aquesta cosa inventada pels Socialistes, que també són un món a banda, perquè que et regalen un vestit és completament legal, a qui no li han fet mai un regal? Qui no ha afavorit mai als que li han fet el regal? Doncs el PPCV segur que a afavorit algú a canvi de regals, tat que si Camps?

Però el problema és el que estava dient abans, que la gent viu molt tranquil·la, votant aquest partit i defenent-lo, sense importar-li el que faja el nostre molt honorable ex-President de la gran “Comunitat Valenciana”, perquè totes les coses roines que es diuen d’ell als desinformatius, no són més que mentides dites i creades pel PSOE.

Tot i això la cosa no es queda ací, fa un temps ens han tancat les televisions catalanes, demostrant clarament que no estem a la democràcia que ens han fet creure que estàvem. Ho han fet a base d’atacar contínuament a Acció Cultural del País Valencià, l’única associació capaç de suportar fins a vora 800000€ de multa per part de la Generalitat Valenciana sense claudicar baix les seues pressions, però ja s’arriscaven a quedar-se sense associació, a la confiscació dels bens, però açò no deuria de quedar així, com milers i milers de valencians i valencianes vam demostrar amb l’ajut d’alguns i algunes catalans i catalanes a la ciutat de València el dia 16 d’abril de 2011. Fèiem la reivindicació d’acabar amb la corrupció, de la llibertat d’expressió, de que TV3 es torne a emetre.

Malgrat això no tot va ser, ni serà, tan bonic i fàcil com pareix, sinó que aquest gran partit anomenat Partit Popular, es va dedicar a posar obstacles, però sense aconseguir el seu comés, no van poder fer res per cancel·lar la manifestació. Un  exemple d’aquest intent dictatorial de suprimir les idees que teníem per a fer la manifestació va ser la negativa de la Diputació Valenciana de permetre que Lluís Llach i Feliu Ventura cantaren a la Plaça de Bous al·legant “estar d’obres” i després la Rita va prohibir que es posés cap escenari fix a cap lloc de la ciutat de València al·legant “problemes tècnics”, però encara així, gràcies a la insistència d’ACPV, vam aconseguir fer la manifestació pacíficament, encara que Lluís Llach i Feliu Ventura van haver de cantar des d’un camió que feia d’escenari, igual que Pepa López quan va llegir el manifest.

Tanmateix, com no la Generalitat va culpar de tota aquesta història al Govern de l’Estat, dient que la culpa de que no es veja la catalana al País Valencià era del Govern, perquè no va afavorir la reciprocitat entre Campsnal Nuev i TV3, encara que fins fa dos anys aproximadament Campsnal Nuev es veia a Catalunya i va haver de tancar perquè la Generalitat no tenia ni una perra i va haver de tancar les emissions, a més de que no la veia ningú, que, en la merda de programació que tenen i tan partidista com és, no és d’estranyar.

I pensareu que com és que després de tant de temps estic revivint aquesta història, doncs la veritat és que jo aquest article vaig escriure’l poc després de la manifestació que es va fer a València i ara l’he trobat i l’he retocat un poc, perquè he vist que el panorama ha canviat prou, ara Camps està sent jutjat per la causa dels vestits, tenim de president al País Valencià a Alberto Fabra, el PP ha arrasat en municipals, autonòmiques i generals, el PSOE, el PSOE continua sent la mateixa falsa esquerra, i la gent s’ha tornat a adormir i ja ningú protesta perquè no es puguen vore les televisions catalanes a la TDT. Encara que Fabra va dir que ell si que volia fer que s’hi tornaren a vore, però em dona la sensació que des del propi partit li han parat els peus, i ací la gent no diu res. I ja només queda una cosa per dir:

VOLEM TV3!

L’agricultura valenciana

Publicat el per
Respon

Vivim a una terra a la que, evidentment pel govern que tenim, només s’afavoreix a la corrupció i els grans edificis i esdeveniments, que després no tenen cap utilitat, en lloc de preocupar-se per coses més importants com potser l’educació pública, que els xiquets i xavals no vagen a classe en barracons, o la sanitat pública, que s’obriguen els hospitals que ja estan finalitzats, o que l’anomenat BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), que s’ha convertit en una potència mundial en qüestió alimentaria degut a la mà d’obra barata i a la utilització de molts verins i fertilitzants més barats no permesos a països desenvolupats, no acabe amb la producció agrícola i ramadera del País Valencià. A més de moltes altres coses.

Cada volta els agricultors i ramaders valencians tenen menys oportunitats de traures les castanyes del foc amb la venda dels seus productes, que cada dia que passa tenen un preu més baix, encara que després vages a una fruiteria o a una carnisseria i els preus estiguen pels núvols, sobretot si són productes de la terra. És una cosa prou incomprensible, però és l’efecte, que ja pràcticament tots coneixem, dels intermediaris. Al menys el govern té certa dignitat i, de tant en tant, quan el preu de fruites i verdures és tan baix que no paga la pena vendre-ho, compra una part i li la dona als ramaders per alimentar els animals d’una forma més econòmica, encara que no sé jo quant de temps durarà açò.

La “Barbaritat” Valenciana ha decidit per desè any consecutiu reduir *el pressupost consolidat en matèria agrària i que està format pel de la Conselleria, l’IVIA i l’Agència de Foment i Garantia Agrària*, en un 15,59% que és més de 95 milions d’euros. Evidentment no ens trobem en un moment de la economia massa fort, però en aquests deu anys ja s’ha reduït la despesa en agricultura més d’un 55%, quan la crisi “només” està des de fa tres anys i mig aproximadament, però sempre ha sigut més important reconduir la despesa per a coses com la construcció del circuit urbà de la Fórmula 1, pagar a Bernie Ecclestone, amo de la Fórmula 1, dur la Copa Amèrica, construir un aeroport per a passejar i omplir-lo de fures, pagar la visita del Papa, construir l’hospital més gran de tota Europa per a que més de la meitat estiga buit i que només inaugurar-lo es caiga el sostre d’un quiròfan, pagar una milionada a Calatrava per fer els plànols d’unes torres que mai no és construiran, construir el Palau de la Òpera, quan ja existia ben a prop el Palau de la Música pràcticament nou, i que ara s’haja d’utilitzar per oficiar bodes de burgesos i moltes altres coses que podrien haver-se evitat per ser inútils i inservibles.

Està clar que la Conselleria d’Agricultura, Alimentació i Pesca no ha sigut l’única que ha sofert aquestes retallades, però em pareix curiós el fet de que tenint una horta com la nostra ja siga el desè any que hi han retallades en el seu foment i la investigació per a facilitar la mateixa. No sé si és que el molt honorable ex-president Camps i el de moment no tant honorable president Fabra s’han adonat de que les taronges valencianes estan mundialment reconegudes, de que a l’Albufera i els seus voltants existeixen uns arrossos que permeten que la paella siga un plat conegut a qualsevol racó del món, de que les carxofes de Benicarló tenen denominació d’orige, de que a Xixona tenen uns tarrons prou coneguts també arreu del món gràcies a la qualitat de les ametles que hi han pel voltant, de que a la zona de Requena i Utiel estan començant a sorgir vins de molt bona qualitat per a vendre’ls a tots els públics i que adés només es venien a restaurants, a més de altres tantes i tantes fruites i verdures que han posat sempre al camp valencià als nivells més alts, gràcies a la fertilitat de la terra, a l’avançat sistema de regadiu existent que està ací des de l’època dels musulmans i a les ganes i la insistència dels llauradors i  llauradores d’aconseguir el millor producte. Però a la “Comunidad Valenciana nos merecemos un premio mundial interplanetario por no apoyar al Gobierno Central”, que personalment també ho ha fet prou malament, però és un altre tema.

I mentre diuen totes eixes ximpleries, els agricultors s’hauran de fotre i vore com el seu treball no serà replegat per futures generacions que tinguen la intenció de continuar, ja siga llaurant com investigant per a tindre millors productes de forma més barata i més ecològica, a més de millorar la seua qualitat. Per descomptat treballar el camp és molt dur i no tothom en seria capaç, jo probablement, però això no vol dir que no s’haja d’incentivar el seu treball i intentar que els productes de la nostra terra siguen igual de reconeguts o més d’allò que són ara, i una cosa és ben clara, que retallant en la despesa de la Conselleria d’Agricultura no s’aconseguirà i només es propiciarà que el BRIC es faça amb el control agroalimentari i que milers de persones relacionades amb l’agricultura valenciana tinguen la necessitat imperiosa de buscar treball a un altre sector diferent tot i ser allò que els agrada.

Tenim una terra molt rica que ens permet ser molt forts en qüestió d’agroalimentació i no podem permetre que un govern ple de gent corrupta ens lleve aquesta fortalesa per culpa d’haver gastant diners on no devien.

 

*Extret de diari Avui*

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=z2r1J4UTfjg[/youtube]

«Consellera de Cultura»

Publicat el per
3

La «consellera de cultura» de la “Comunitat Valenciana”, Lola Jonhson, ha atribuït a Ausiàs March l’autoria de “Tirant lo Blanch”. Quantes vegades més haurem de suportar el poc coneixement dels nostres polítics sobre la nostra cultura? La veritat és que és una pregunta prou complicada de respondre, però açò ens demostra com de valencians són els nostres representants, com ells s’anomenen a si mateixos, valencians de socarrel, i després no tenen ni idea de qui va escriure el llibre més important mai escrit al País Valencià i en llengua catalana. És molt trist que una consellera de cultura del País Valencià no tinga la més remota idea de qui ha escrit un llibre tan important i tan conegut, a vegades comparat amb el Quixot i, insistisc, el llibre més important que s’ha escrit mai en la nostra llengua.

Al menys, aquesta senyora té l’ha dignitat molt de tant en tant de parlar en valencià, encara que siga només per a quedar bé en determinats moments, perquè és incomprensible que aquesta consellera no faça absolutament cap proposta o activitat a favor de la nostra cultura, però, que es pot esperar d’una persona que ni tan sols coneix res sobre el llibre més important de la seua cultura, o d’aquella que reconeix com a pròpia?

No és la primera volta que els nostres dirigents polítics ens demostren el rebuig contra la nostra cultura i llengua. Un cas molt important són les subvencions que el govern valencià dona al grup anticatalanista i ultradretà Lo Ratpenat per a la realització dels Jocs Florals, en llengua de March i Martorell Jochs Florals. Aquests actes intenten reproduir uns que és realitzaven a l’Edat Mitjana i posteriorment a l’època de la Renaixença, on es premiaven als millors autors de diferents tipus de literatura per la seua labor en llengua valenciana/catalana, encara que avui en dia ha hagut una degeneració on només es premien als autors que escriuen en el valencià que està registrat en les Normes del Puig.

Contínuament estem sofrint atacs de gent que es defineix a  si mateixa com bons valencians, per ser fallerets i menjar paella els diumenges, però ja està bé. Volem que és respecte la nostra llengua i la nostra cultura, i que els nostres dirigents polítics tinguen un mínim de decència i la coneguin, sobretot si estem parlant de la consellera de sanitat. Després diuen que cada cop som més radicals defensant la nostra llengua i la nostra cultura, però anirà a més quants més atacs d’aquest estil sofrim.

VISCA TERRA LLIURE!!!

Unió Europea

Publicat el per
Respon

Bé, ací vaig a deixar-vos amb la meua primera entrada.

Unió Europea, la veritat que si ho penses es podrien traure moltes coses bones, amb tot açò de la moneda única, d’una cosa pareguda a un país format per molts altres, és a dir, allò que he defensat jo tota la vida, per dir-ho d’una altra forma, un país internacional. Però per ahí n’hi ha alguna cosa que al meu ordinador li dona error, que no li permet continuar amb aquest programa i em diu que s’ha de forçar l’eixida.

Aquesta errada es diu capitalisme, perquè, sabeu?, estem en crisi. Hem fa molta gràcia a mi això, jo no estic en crisi, qui està en crisi es el sistema, i ni tan sols, perquè açò no és cap errada de fabricació del software, ve de sèrie, per així aconseguir que qui s’ha d’enriquir ho faça igual, però en lloc d’especulant en la construcció o derivats, en la borsa. El problema és que d’una forma tots vivim bé o més o menys bé i de l’altra només ells viuen bé. Tornant a la qüestió, en aquesta “crisi” els nostres drets, de tots i totes els treballadors i treballadores, estudiants, funcionaris i funcionaries…, estan desapareixent, “gràcies” a Europa, o millor dit a França i Alemanya. Tot i que ara havia paregut alçar-se una xicoteta veu provinent del president d’un país europeu amb un deute sobirà enorme, el president de Grècia, Iorgos Papandreu, i de seguida tots se li van llençar damunt com llops ferotges i famolencs, ni dins del seu partit l’han respectat.

Aquest home havia decidit fer un referèndum, que a la fi s’ha suspès, per saber si el seu poble ja està fart de retallades manades per dos països que, suposadament, estan intentant calmar als mercats, encara que realment només estan intentant enriquir-se, igual que els anomenats mercats, uns essers que no conec personalment, però hi ha una cosa de la que estic segur, deuen de ser uns mostres molt forts i perillosos que es lleven del mig a tot el que li tapona el seu camí cap a l’extrema riquesa. Perquè un pot pensar que això de que aquests dos països intenten enriquir-se no és cert, que aquestes retallades són a condició d’una compensació econòmica, és evident, Alemanya i França perden diners, però no es així, després aquesta gran quantitat de diners ha de tornar a les seues mans, però sumant-li un percentatge, bàsicament com una hipoteca, però d’aval, en lloc de ser una casa, són unes quantes retallades.

Ací és un altre dels punts on el meu ordinador, prou inconformista pel que pareix, em dóna una altra errada i em torna a demanar una eixida forçosa. Per què mentre hi ha uns països que no tenen on caure morts, apareixen uns altres com a rapinyaires per acabar de matar-los i rematar-los? De veritat Alemanya i França li donen cap importància al nostre bé econòmic? És claríssim que no, sinó no es dedicarien a posar eixes condicions per poder aconseguir una ajuda econòmica que el país en qüestió, en aquest cas Grècia, està neguitós esperant, perquè si no se’n va a la fallida.

Aclariré, abans de que ningú em diga que qui m’he cregut per a dir tot açò, que jo tinc molt clar qui sóc, un estudiant de primer de carrera de Ciència i Tecnologia dels Aliments, i no un economista reconegut, ni una persona rellevant al món de la moral o al món de la política mundial, però si que sé que això no evitarà que puga pensar per mi mateix, que tinga les meues idees i que puga condemnar tot açò. Perquè, com ja he dit el meu ordinador em dona errada i crec que això no és bo ni per a mi ni per a ningú i m’agradaria poder continuar amb el meu programa endavant.